Oriol Junqueras ha tornat a advertir aquest cap de setmana que ERC no negociarà els pressupostos de la Generalitat amb Salvador Illa si no es compleixen els compromisos adquirits pels socialistes per a un finançament singular per a Catalunya. Junts continua reclamant les “competències integrals” en gestió de la immigració i el català a Europa. Uns i altres esperen l’aplicació de l’amnistia, avalada pel TC però sense conseqüències pràctiques per als seus principals líders. Aquesta és la situació en què es troben els que van ser socis en la coalició Junts pel Sí, i apugen cada dia el to de la guerra que els enfronta. El Procés s’ha acabat –tot i que l’independentisme continua existint, segurament amb la mateixa força, tapada per la crispació–, però la degradació de la relació entre els partits que van ser-ne protagonistes no té fons.
Atrapats pels seus pactes amb els socialistes –amb PSOE i PSC els uns i només amb el PSOE els altres–, els dos partits més grans del moviment que va desembocar en l’1-O busquen, cada dia més desesperadament, justificar-se. És gairebé l’única cosa que fan i l’única cosa que els sembla que poden fer. Una batalla pel relat que porta ERC a intentar presentar com a novetat la notícia que Junqueras vol ser candidat del seu partit a president de la Generalitat el dia que li aixequin la inhabilitació a través de l’amnistia –cosa que ja se sabia sense cap mena de dubte– i que impulsa Junts a una campanya de tuits per subratllar que Gabriel Rufián té “agenda espanyola” i que per això va trencar la setmana passada la disciplina de vot al Congrés per oposar-se a propostes de Míriam Nogueras, mentre que la resta de republicans hi van votar a favor.
Tancats en les seves bombolles, entregats a un únic objectiu que és intentar arrencar al PSOE o al PSC algun gest que els permeti dir que els seus acords s’estan complint, ERC i Junts –mentre la CUP és als llimbs– es van apartant dels que dels votants que els representen i dels electors als quals es voldran adreçar en els pròxims comicis. I el conglomerat Sánchez-Illa els té exactament on vol, caminant en cercle com excursionistes inexperts perduts en un bosc.
