De tant en tant, a les classes de Gènere i Història, a la universitat, quan sento que el grup d’alumnes és crític, que podem moure’ns amb agilitat entre els conceptes i les idees, però arribem a algun tema que veig que els fa agafar aquella drecera fàcil de l’“ara ja no passa, això…” miro de ressituar les idees fent servir una pregunta que algun cop vaig veure que feia la María-Milagros Rivera Garretas a les seves oients: “algú té un patriarca a casa seva”?

I llavors dins el grup veig cares i expressions diverses: hi ha qui diu ràpidament amb el cos i amb la paraula un “no!”, i hi ha qui es queda una estona més en silenci, suposo que repetint-se la pregunta en veu pensada, o mirant d’escoltar com li ressona per dins la possible resposta. La pregunta, que a voltes també acompanyo d’una altra “penseu quants cops heu rigut sense ganes, per compromís, en els darrers quinze dies, davant d’un comentari o pretesa broma masclista” ens ajuda a tornar a posar en el centre el més important: els signes subtils del patriarcat, el pes dels seus significats i la seva manera de continuar sobrevivint. Nosaltres treballem amb aquestes mirades perquè aprenem a pensar la història despullant-la d’estereotips: dels que van fer servir els historiadors per a treure les dones del relat de la història, i dels que encara ara manté bona part de la societat quan pensa que per a poder fer història s’han de fer coses excepcionals, o tenir poder, o fer una determinada forma de política —la masculina— i que, per tant, de tot això, les dones “fins ara” n’han fet poc. 

En els darrers dies hem vist molts patriarques, d’aquells que algú té per casa, ocupant les notícies. També hem vist gestos molt significatius, en dones, que ens parlen de la subtilitat del patriarcat, i estem veient moltes dones fent història: les que van guanyar el mundial de futbol demà farà dues setmanes, i les que estan omplint el mur de la Cristina Fallarás, per exemple, a Instagram, explicant els abusos que han patit a mans de tants d’homes al llarg de les seves vides. 

A mi em sembla urgent posar la mirada en el no parar dels signes subtils amb què es mou el patriarcat i en l’exposició contínua de com s’alimenta a si mateix el patriarcat per a sobreviure. Faig només una selecció a partir d’allò que més ressò ha tingut als mitjans de comunicació: el riure nerviós de la Jenni Hermoso abans del seu “¿pero y qué hago yo?… mírame a mi, mírame” la nit de la victòria, l’Alexia Putellas amb el seu “Se acabó”, el ministre Iceta dient “se acabó cualquier forma de discriminacón hacia las mujeres”, el Joan Soteras dient “ells que facin política, que jo em dedicaré a l’esport”, i l’Aitana Bonmatí parlant, sense dubtes, d’“abús de poder” fa dos dies. 

Sobre els signes subtils és cert que potser ara en som moltes més les que no només els detectem, sinó que els fem visibles: els detectem amb la pell, amb el sentit i amb la raó, perquè és obvi quan alguna cosa grinyola, però cal que hi continuem posant nom perquè molta més gent els llegeixi. Que tot un ministre, en plena tempesta i quan ja tothom feia dies que parlava de no consentiment i d’abús parlés públicament de discriminació, fent-se seu el hashtag #SeAcabó, a més, és un signe subtil que el ministre té encara molt de patriarca: mira de fer la política que sap que ha de fer per quedar bé, perquè no vol que diguin que no s’ha pronunciat, però en el fons confon naps amb cols, sense caure en la importància que moltes dones saben que una cosa és ser discriminada per ser dona (cobrar menys per jugar al futbol, per exemple), i una altra és ser víctima d’abús de poder amb un petó forçat sense consentiment. Que el president de la federació catalana de futbol hagi declarat públicament que uns han de fer política i ell pot dedicar-se al futbol, al marge de la política, és també un signe subtil del patriarcat: el del repartiment de les quotes de poder, el d’“allò que passa a casa, encara que siguin pallisses, és privat i no s’ha de ventilar”, el d’“a mi ningú m’ha de dir com he de tractar la meva dona”. 

Entre el riure nerviós de la Jenni Hermoso dient que no li havia agradat i la frase de “mírame a mi” hi ha molts dels significats amb què opera el patriarcat, amb què operen els patriarques: moltes dones sentim vergonya davant del patriarcat, mirem de dir-nos a nosaltres mateixes que no ha passat, allò, intentem que el món no s’hagi adonat que ha passat, no volem que hagi passat, però també sabem que ha passat i que no tindrem prou maneres per impedir que torni a passar, perquè “no podem fer res”. Sí que en podem fer, de coses: n’hem fet moltes, en farem més, però és real, també, aquesta vivència d’impossibilitat, que és el resultat de segles de discursos i de recursos invertint, els homes, en la construcció d’una realitat humana desigual. N’hem fet moltes, de coses: l’impuls de l’Alèxia amb el seu “s’ha acabat” i el no dubtar de l’Aitana parlant d’abús de poder, sense donar voltes a les paraules, sense confondre naps amb cols, és l’evidència que hem fet molt de camí, però de patriarques n’hi ha hagut molts, al llarg de la història i explicant les històries, i n’hi continua havent molts per tot arreu. Els reconeixereu, sobretot, en els signes més subtils. 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ricard a setembre 03, 2023 | 12:26
    Ricard setembre 03, 2023 | 12:26
    Doncs jo on no veig cap "subtilesa" en la criminalització descarnada per terra mar i aire de tots els poders públics d'un senyor que comet un error (no més) en un acte televisiu retransmès en directe a tot el món. Només els homes heterosexuals són un perill potencial per s la nostra perfecta societat? Vergonyós.
  2. Icona del comentari de: Maccarthisme feminista a setembre 03, 2023 | 13:24
    Maccarthisme feminista setembre 03, 2023 | 13:24
    Els signes seran subtils, però les interpretacions que en feu són a cop de coça. El món, la història i l'espècie humana són prou riques, diverses i, sobretot, complexes com per què qualsevol que vagi buscant signes de qualsevol cosa, com de la contrària, en trobarà a cada cantonada. Sovint signes antagònics en una mateixa persona, perquè una de les peculiaritats de l'ésser humà és la inconsistència i el pes del context canviant en cada reacció, que poden arribar a ser contraposades en un mateix individu o individua e funció del moment. La simplificació brutal, sense matisos de cap mena, on tot és masclisme i patriarcat (malgrat que l'educació sempre havia estat matriarcal), amb afirmacions arbitràries que només es recolzen en subseqüents reafirmacions igual d'arbitràries, sovint amb no més contrast que tuïts que totes donen per bons i que s'eleven immediatament a proves fefaents, amb victimisme i denúncia si algú en posa en dubte la seva veracitat, perquè posar en dubte a una dona ja ha esdevingut un intolerable pecat patriarcal. Culpable si no et defenses, i culpable si et defenses, que fins a aquest extrem hem arribat. És el nou feminisme, que ja no busca la igualtat sinó la culpabilització de gènere i la revenja, un feminisme que ha adoctrinat les noves generacions instruint-les a no analitzar els fets ni a escoltar cap dissensió, sinó a partir d'una veritat absoluta, que la dona sempre és la víctima, fins i tot quan és ella la que mata la parella o als fills, i a denunciar com a complicitat i connivència qualsevol criteri que qüestioni, o simplement relativitzi o matisi, la perspectiva matriarcal de l'estultícia imperant.
  3. Icona del comentari de: Narcís ( esmentar el que passà com n' és d' esmentat, és rematar a les veritables víctimes i explotades ! ) a setembre 03, 2023 | 14:08
    Narcís ( esmentar el que passà com n' és d' esmentat, és rematar a les veritables víctimes i explotades ! ) setembre 03, 2023 | 14:08
    Això és un " joc ' i a societat en la que som : així si algú vol pagar aquestes xifres desorbitants, les pagui ( la llàstima és que surten del ciutadà mil del carrer .. ) , i qui no les vulgui pagar, no les pagui ! PD : i sinó, per extensió, les cobri tothom que " juga " a joc quin fos que no pas " treball ' de res !
  4. Icona del comentari de: Mori la intel·ligència, visca la ideologia de gènere a setembre 03, 2023 | 17:01
    Mori la intel·ligència, visca la ideologia de gènere setembre 03, 2023 | 17:01
    Comparar el Soteras dient que ell es dedica al futbol amb algú que apallissa la dona ja ho diu tot de la desproporció d'aquest pamflet. El riure nerviós de la jugadora, si és que hi és, podria ser pel tràngol d'haver de justificar-se per haver accedit al petó sense problemes. Perquè aquesta senyora no explica fets. Els interpreta. I ho fa amb un biaix totalitari sense cap més evidència que allà on vol anar a parar. Mori la veritat que ja us en construiré jo la que m'interessa. I sobretot, que mori la intel·ligència, que és el primer que es troba a faltar en aquest escrit, com en tota la polèmica. Per cert, senyora, el que cobren els esportistes va en funció del negoci que generen. Quan el futbol femení generi l'interès i els guanys indirectes que genera el masculí no el caldrà demanar augments de sou. Les marques esportives, els patrocinadors i els equips amb capacitat econòmica se les disputaran a preu d'or, però fins a aquell moment més val que callin i deixin de fer el ridícul.
  5. Icona del comentari de: Miren a setembre 03, 2023 | 18:13
    Miren setembre 03, 2023 | 18:13
    Mal senyal quan surten en tromba. Sempre he pensat que no és sols una qüestió de càstig envers el masclisme sinó també d'educació. I no em malinterpreteu, no pretenc victimitzar les víctimes, però també hi ha dones masclistes, aquestes estan incloses?, o el gènere les eximeix? I també que el dia de la dona sigui això només i no el dia de la dona treballadora o ens hem oblidat de l'origen del perquè. I posats a recordar recordem la Flora Tristan, la Clara Zetkin i algunes més... i, també la Margaret Tatcher que era dona. Amb això vull dir que ser dona ni ens fa millors, ni hem de ser l'ase dels cops.
    • Icona del comentari de: La tromba feminista a setembre 03, 2023 | 20:43
      La tromba feminista setembre 03, 2023 | 20:43
      Ho tenen fàcil. Totes les dones que han manat o no són exemple de res, diuen que és que estan imbuïdes del model patriarcal i tira milles. Les dones mai poden ser dolentes, i quan ho són també és per culpa dels homes.
  6. Icona del comentari de: vendetta a setembre 04, 2023 | 07:28
    vendetta setembre 04, 2023 | 07:28
    patriarcat el ke tinc aki penjat , wokes anem a per valtross
  7. Icona del comentari de: vendetta a setembre 04, 2023 | 10:51
    vendetta setembre 04, 2023 | 10:51
    kina censura mes lletja propia de wokes

Respon a Narcís ( esmentar el que passà com n' és d' esmentat, és rematar a les veritables víctimes i explotades ! ) Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa