La presentació de Jordi Aragonès com a alcaldable d’Aliança Catalana a Barcelona, i especialment les entrevistes que ha donat recentment a TV3 i a l’ABC, han servit per fer surar tota mena de defectes. Del discurs del candidat i del partit, però no només. Comencem pel titular que li va encolomar l’ABC: “Els catalans i els castellans no ens hem d’enfrontar, l’enemic comú és el califat”. És una frase que ell no diu en cap moment i que amalgama conceptes de dues preguntes diferents, és un titular Frankenstein manipulat amb una negligència còsmica per fer pensar que Aragonès diu que Catalunya i Espanya han de deixar de banda les seves batalles nacionals per concentrar-se en fer fora els musulmans quan, en realitat, al text, Aragonès es refereix de manera explícita als catalans i castellans de Catalunya. Concretament, diu: “a Catalunya les persones que se senten castellanes i les persones que se senten catalanes no ens podem permetre un xoc entre nosaltres i renunciar a la idea de l’Estat català”. Pots estar-hi en contra o favor, però les coses com siguin.
Com que les trampes dels ultres espanyols ja les coneixem i no depenen de nosaltres, les preguntes rellevants per als catalans són dues: en primer lloc, per què Aragonès va permetre que l’ABC se li pixés a sobre amb aquest titular inventat; i, en segon lloc, fins quan durarà la comèdia de la casta antifeixista catalana, que fins fa dos dies sacralitzava Puigdemont, que viu de les moribundes paradetes col·laboracionistes i que ara, sense cap vergonya, aprofita la munició del supremacisme espanyol per acusar Aliança Catalana de no ser independentista. D’entre els exemples més obscens hi ha un article de l’Ot Bou a Vilaweb, titulat “El califa”, en què l’articulista no només no desmunta la manipulació de l’ABC sinó que aprofita de la manera més baixa el passat franquista de l’avi d’Aragonès -el mateix avi que el d’en Pere-, per acusar-lo de blanquejar el règim. Mira que hi ha coses criticables en el discurs de l’alcaldable, com per haver d’agafar-se a la desesperada a paraules que no ha dit i a accions del seu avantpassat. Hi ha un argument més etnicista? Ecs.
Dit això, és cert que, a diferència d’Orriols, Aragonès té un discurs nacional fred i distant, com si l’ocupació espanyola li generés un rebuig purament racional, no pas emocional. Com si no li fes ràbia tot el que ens fan, tot el que ens han fet. Per mi això no seria un problema si aquesta distància sentimental no li servís per construir arguments que en el fons blanquegen els efectes ètnics que ha tingut i té la colonització espanyola. Per exemple, en ser preguntat a TV3 sobre les diferències entre AC i Vox, diu que “Aliança és un partit nacionalista català i Vox és un partit nacionalista castellà”. Mani? Vox és un partit autoritari i supremacista que vol exterminar sense miraments una cultura mil·lenària. En principi AC defensa la supervivència de la seva nació. Són dues coses, bàsicament, antònimes. De la mateixa manera, Aragonès evita dir que la immigració és una eina que Espanya ha fet servir i que fa servir de manera expressa per a empobrir-nos i per a minoritzar-nos. Tu llegeixes l’entrevista de l’ABC i quasi sembla que la castellanització de Catalunya hagi estat una simple casualitat, un cop de mala sort.
Més enllà d’això, el meu problema amb el discurs nacional d’Aragonès -i amb el d’Aliança en general- és que, en essència, ens venen a dir que l’únic que podem fer els catalans per lluitar contra la substitució és esperar fins que ells governin a la Generalitat perquè puguin restaurar l’estat català i expulsar immigrants. Estiris el fil que estiris, tot acaba sempre aquí. Resulta que mentrestant no hi ha res que puguem fer, ni els catalans ni Aliança Catalana. Només cal veure la resposta que dona Aragonès quan la presentadora de TV3 li pregunta sobre les polítiques lingüístiques que proposa el seu partit: “Aliança Catalana donarà un suport absolut a totes les polítiques de foment del català (…) Ara bé, tot això serà en va si Catalunya no deixa de rebre 160.000 immigrants a l’any”. Cap crítica a les polítiques lingüístiques que s’han fet fins ara, cap proposta de reformulació. El missatge és clar: voteu-nos, independitzem-nos, fem fora els immigrants i llavors ja parlarem de recuperar el terreny perdut. Doncs mira, jo això no ho compro ni en època de rebaixes. Què penses fer, Jordi Aragonès, què penseu fer, Aliança, perquè els drets lingüístics dels catalans siguin respectats? Quines batalles polítiques esteu disposats a plantejar? En aquesta conferència jo vaig oferir algunes propostes de millora respecte al que s’ha estat fent fins ara. Jo no crec ni que sigueu uns feixistes ni uns espanyolistes. Si teniu bones idees i les apliqueu, tindreu el meu suport, igual que qualsevol altre partit que ho faci. Ara bé, si em demaneu salts de fe, jo passo, gràcies, que a casa meva ja venim de tornada.
