Quan l’any 2018 Marta Rovira va anar a declarar davant del jutge, va al·legar que Carles Puigdemont havia rebutjat aturar la votació de l’1 d’octubre. En els molts i ben diversos llibres que es van escriure sobre aquells dies de fúria hi ha una coincidència: aquell octubre de 2017 Marta Rovira escridassava pels passadissos del Parlament el Molt Honorable culminant-lo a dur a terme el que les urnes havien establert: la declaració de la independència de Catalunya. I quan poc després Oriol Junqueras i altres dirigents del seu partit juntament amb bona part de la cúpula del PdeCat van ser detinguts i engarjolats, en una roda de premsa entre llàgrimes afirmà que anirien “fins al final”. Fins al final d’on? Ja es veu que Rovira és una dona amb tanta capacitat per reconvertir objectius com Pedro Sánchez. I pot ser per això malgrat no ser l’any 2018 perseguida més que per desobediència, va marxar a Suïssa en el que els seus simpatitzants van qualificar d’exili i els contraris, de fugida covard i vergonyosa. Certament en temps recents un jutge va decidir encausar-la per terrorisme, però una errada processal de gruix (com les que feia Garzón, per cert) i no cap victòria independentista ha posat punt final a aquesta història absurda.
Ara Marta Rovira ha tornat a Catalunya, i crec que si TV3 hagués existit en temps de Jesús de Natzaret no s’hauria cobert tant i amb tanta emoció l’entrada del Messies a Jerusalem. Diu que torna per poder acabar el que es va quedar a mitges, però la majoria s’adona que això també és una manera de parlar, potser una metàfora no massa acurada. Quan van fer fora del govern el conseller Baiget per atrevir-se a dir que arriscar la presó és una cosa, però que el patrimoni familiar n’és altra de ben diferent, no sabien que en matèria de sacrificis per la pàtria entre el dit i el fet hi ha un camí molt llarg, comprensible, sí, però llarg i que no tothom és capaç de completar-lo amb dignitat. L’emperador anava ben nu pel carrer, Baiget en va fer la proclama, i si ara resulta que la mateixa Rovira (ben tornada!) de les promeses èpiques pacta el govern amb Salvador Illa, haurem de dir que el despullat està rondant el que és pornogràfic.
