L’episodi de la taula del diàleg s’ha acabat. L’han estirat més que Sherezade el seu conte perpetu de les mil i una nits. Amb la mateixa finalitat, perquè si la filla del visir tractava de salvar el seu coll, el govern d’ERC tractava de mantenir viu el mite, la ficció d’un govern independentista amb majoria absoluta al Parlament. Però ja no hi ha més promeses que fer; estan totes incomplides. La taula del diàleg, de la que ja ningú no parla, habita la regió de l’oblit, fent companyia a “l’estratègia pragmàtica”, la millor, deien, perquè, davant les bogeries de la unilateralitat, era l’única possible. Doncs, ha resultat impossible.
Però l’exigència de realisme continua sent un imperatiu per a qualsevol persona amb seny i, com que la natura avorreix el buit, ha estat necessari trobar una nova proposta per substituir la taula de les mil i una nits. Una proposta capaç d’engrescar els decaiguts ànims independentistes dels votants republicans que encara volen creure que voten independència. La part més delicada del negoci republicà. Els vots dels electors no independentistes, gairebé la meitat, es donen per descomptats.
La nova proposta és “l’acord de claredat” per aconseguir un referèndum d’independència pactat amb l’estat. Al seu dia va ser rebutjat per majoria simple al Parlament Però, tenint en compte que, des de la ruptura de la coalició del govern, al MHP Aragonès li és més fàcil governar des de fora del Parlament que des de dins, la proposta tira endavant per decisió omnímoda del president, animat de l’esperit de Sherezade: perllongar la seva vida política. I la prova fefaent és que ha encarregat la seva preparació a un equip acadèmic, que no tinc cap mena dubte, farà una tasca modèlica, exemplar per quan vingui un altre juny.
En el mentrestant i com cal fer política quotidiana, administrar el dia a dia amb polítiques feministes, ecologistes, socials, democràtiques, etc., cal també ser més realistes que mai i aprofitar les circumstàncies per continuar embolicant la troca fent-se dir “partits independentistes”. Perquè, amics, al capdavall, ho són. O no estan preparant una proposició que ens durà a la independència de comú acord amb l’estat?
Imbuït d’aquest ànim pragmàtic i realista, el MHP se’n va de viatge a Amèrica Llatina. És un lloable intent de donar projecció internacional a la seva persona i contrapesar la que té el MHP Puigdemont. Calia també aprofitar la recent gira del seu president de partit, Junqueras, i, de fet va visitar els mateixos països, Colòmbia, l’Argentina i Xili, amb l’afegit de l’Uruguay. La ironia de la qüestió és que la projecció internacional d’aquest independentisme realista no es fa a Europa, sinó més com en família, dins del món hispànic, on les autoritats espanyoles li posaran tota mena d’entrebancs i faran tota mena de boicots. És part de la realitat que Aragonès està disposat a acceptar.
Com sembla que cal acceptar la resta de la realitat espanyola, de la qual fuig el president per una estona. Una realitat que no vol deixar una escletxa, un interstici pels quals s’albiri l’ombra d’una independència. Una realitat fosca, feixuga, enemiga de Catalunya.
La realitat que fa possible un “Pegasus” o una “operació Catalunya”, que ara es tracta d’encobrir per por que la realitat que revelen encara sigui pitjor que la que ja hi és. La mateixa realitat que alimenta un “lawfare” sistemàtic contra l’independentisme, amb la col·laboració (probablement per ignorància) dels independentistes pragmàtics. La que assetja la MHP Laura Borràs en un cas patent de persecució política, davant la inhibició, sinó participació d’altres dits independentistes. La que encara persegueix judicialment milers d’independentistes a tot arreu.
Una realitat feta d’anorreament de la llengua, des del Congrés espanyol fins a les diverses institucions públiques catalanes de la sanitat, l’ensenyament, la judicatura. La realitat que ofega la nació que es mor d’un atac de realisme sense que el govern de la Generalitat se senti obligat a fer valer, no ja l’objectiu de la independència, sinó els drets fonamentals dels ciutadans d’una minoria nacional.
6 
4 
