El president de la Conferència Episcopal Espanyola ha beneït el PSOE amb una dosi d’anticlericalisme retòric que resulta providencial per al partit de Pedro Sánchez quan està assetjat no només pels casos de corrupció, sinó per un me too intern que pot tenir conseqüències electorals devastadores. Luis Argüello, arquebisbe de Valladolid i cap dels bisbes espanyols, ha demanat un avançament de les eleccions al Congrés i ha servit en safata l’oportunitat de replicar-hi al govern espanyol. Se n’ha ocupat Félix Bolaños, el ministre de la Presidència, de Justícia i de Relacions amb les Corts, mà dreta de Sánchez i amb un gran poder dins de l’executiu, que no vol dir que sigui igual de gran si el marc que s’examina és l’Estat, tota la seva estructura i tots els seus ressorts. Perquè aquest és el problema per al PSOE: governa, però no mana ni té influència en molts espais, començant per la Guàrdia Civil i les capes altes de la judicatura.
La guerra que des d’aquest cap de setmana escenifiquen Argüello i Bolaños és l’eterna batalla entre les dues Espanyes. Es van associar per parir el règim del 78, però ara aquesta aliança trontolla. I al camp de batalla tot s’aprofita. Si el vot femení està en risc, qualsevol oportunitat de reforçar la fe en el PSOE d’ateus, agnòstics i altres resistents a l’Església catòlica és benvinguda. De manera que Bolaños ha xutat la pilota que Argüello li havia posat al punt de penal i ha escrit una carta a l’arquebisbe recordant-li que Espanya és un “estat aconfessional”.
Davant aquest moviment tàctic del ministre, no queda més remei que reclamar la intervenció del VAR, i recordar-li que el PSOE ha governat moltes vegades i mai ha trobat el moment de trencar els acords del 1979 que van substituir el Concordat amb el Vaticà que havia signat Franco. Uns acords bilaterals que donen privilegis fiscals i capacitat d’influència en l’ensenyament públic a l’Església catòlica. “Aconfessional” és un eufemisme per dissimular que l’Estat espanyol no és laic. I cap govern del PSOE ha posat fi a aquests tractes que manté amb el Vaticà i que fan que la religió encara ocupi molts espais públics.
