El president de la Generalitat, Salvador Illa, va afirmar ahir en la sessió de control al Parlament que “la política és un art, una vocació noble. I la majoria dels que ens hi dediquem –en aquesta cambra i fora d’aquesta cambra– ho fem amb noblesa. I hi ha gent per naturalesa humana, ai las!, que no sap estar a l’altura; qui la fa, la paga. I qui ve a la política de servir-se ja sap on té la porta, almenys a la meva formació política”. Però la política també comporta la responsabilitat d’escollir bé les persones que poses al teu costat i les que posen els teus escollits al seu costat. Aquí Sánchez ha fallat.
Sánchez va escollir José Luis Ábalos per ocupar la secretaria d’organització del partit, primer, i va nomenar-lo ministre de Transports, després. I va acceptar, a més, que Ábalos designés Koldo, un vigilant de seguretat, com a estret assessor. També la va errar en escollir Santos Cerdán com a secretari d’organització i no ha tingut cap mena de problema en deixar-lo caure i condemnar-lo públicament. Un polític amb les responsabilitats de Sánchez ha de saber de qui s’envolta, i Ábalos i Santos Cerdán han estat estrets col·laboradors seus des de fa anys i panys. I en qualsevol cas és un error greu, sigui per acció o per omissió.
Illa, en les diferents respostes que va donar, també va dir que “qui pugui afirmar, en aquesta cambra o on sigui, que hi ha corrupció zero i pugui presentar una fórmula per garantir la corrupció zero, que surti i l’expliqui. El que podem garantir, el que jo garanteixo, que em competeix a mi, és que si hi ha un cas de corrupció, i n’hi ha hagut un de greu –pel que sabem, per les gravacions que hem vist– s’actua amb tota contundència – amb tota contundència– i disposat a reforçar els mecanismes que vostès vulguin per prevenir-la”, i va afegir “no hem estat tampoc a Catalunya exempts de casos, malauradament, de comportaments innobles”.
De sortida, Illa admet que la corrupció zero no existeix, però la responsabilitat del president del govern espanyol i del president de la Generalitat, o de qualsevol altre governant, és evitar que es puguin produir casos de corrupció en el seu executiu. I, en aquest sentit, Sánchez malgrat que vulgui allunyar el cas de la Moncloa, no ha estat a l’altura. L’argument que una persona es pot corrompre i no es pot fer res per controlar-lo no és vàlid perquè l’error és d’arrel. Sánchez és el responsable d’haver posat Ábalos al ministeri, d’acceptar que fitxes Koldo com a assessor, i de fiar la seva sort a la de Santos Cerdán.
Illa, a més, va marcar distàncies entre el PSOE i el PSC, i va lloar l’actuació de Sánchez davant aquests casos, però la sessió va evidenciar que la tensió sobre el cas també s’ha traslladat a Catalunya, com es va evidenciar ahir a la sessió de control al Parlament. Hi ha el perill que la crisi es traslladi aquí, perquè els èxits, o els fracassos, del PSOE i el del PSC sempre han estat estretament lligats. El problema d’Illa és que no hi ha cap moment en les darreres dècades que al PSC li vagi bé si al PSOE li va malament, i viceversa. Si Sánchez i el PSOE col·lapsen, les expectatives electorals del PSC poden quedar tocades. Tot i això, els socis, ara per ara, el mantenen perquè no hi ha cap alternativa, i ell ho sap, perquè la parella de ball que formen PP i Vox no sedueix ningú. Però veurem si aquest suport es manté molt més temps, i cal tenir en compte que si la legislatura espanyola cau tot el que hi ha pendent i també pot suposar el final de recorregut de la legislatura a Catalunya.
