Tres governs en solitari amb una oposició alineada o incapacitada de ser alternativa. Tres governs que poden exercir el poder amb la certesa gairebé absoluta que ningú no els traurà de la cadira abans de temps. Això és el poder total. El PSOE i el PSC controlen el triangle Barcelona-Catalunya-Madrid, i pel que sembla, es poden permetre el luxe de pactar als despatxos de la metròpoli l’ampliació de l’aeroport de Barcelona amb AENA -a mans del PSOE-, sense ni passar pel Parlament ni encara menys, per un mínim consens amb els partits que sostenen les seves cadires. Això sí, amb l’aval d’un comitè d’experts creat pels mateixos socialistes. És a dir, una comissió d’interessos.
Ara bé, ni el PSC ni el PSOE no han enganyat ningú. Al seu programa electoral, tant Salvador Illa com Jaume Collboni prometien l’ampliació de l’aeroport – batejat políticament com a Josep Tarradellas-, i de fet, en el pacte d’investidura rubricat amb ERC i Comuns no es feia cap referència a aturar aquesta promesa electoral. Per tant, els escarafalls de republicans i comuns -Junts hi està a favor, però reclama una gestió des de Catalunya- són poc creïbles si no tenen conseqüències en l’estabilitat del pacte amb el PSC. Però Salvador Illa ja s’ha curat en salut i ha anunciat el pacte amb AENA després d’haver aprovat justament amb els seus socis d’investidura un tercer suplement de crèdit que li dona oxigen sense pressupostos.
Sigui com sigui, el pacte madrileny per ampliar el Prat és més polític que tècnic. Està encaminat a donar rèdits polítics al PSC i el PSOE, que volen capitalitzar a les urnes una ampliació que fa les delícies dels lobbies empresarials de Catalunya. El mateix president Illa ven els 500 metre de formigó com la conditio sine qua non Barcelona podrà créixer econòmicament -i turísticament-, però també és un negoci rodó per AENA. El gestor amb majoria pública guanya molts diners amb l’activitat comercial a l’aeroport -botigues, restaurants, pàrquings…- i més passatgers són més diners. Tot vestit d’aposta per Barcelona com a hub intercontinental, després que durant dècades AENA hagi passat olímpicament de gestionar com calia aquesta gran infraestructura, que ha estat la mamella d’altres aeroports deficitaris.
Com sempre, guanya el poder. I ara el poder el té el PSOE.
