La situació que està vivint el PP té difícil sortida, fins i tot si d’un Congres extraordinari emergís finalment Núñez Feijoo, tant de temps escalfant per la banda. Sigui quina sigui la veritat de les informacions de corrupció que Pablo Casado ha deixat caure sobre Isabel Diaz Ayuso, un dels principals actius del seu partit, l’aprofitament l’estan fent altres: a esquerra i dreta, amb l’acompanyament d’una premsa que no ha fet els mateixos escarafalls sobre casos molt més punyents d’altres formacions polítiques, de segur que hi haurà benefici.
Mentre tant, algunes preguntes romanen sense resposta: d’on surt l’informe sobre el germà? I com arriba al novembre a un diari no precisament afí a cap corrent del PP i no és fins ara que altres dos se’n fan ressò? Just ara, després de les eleccions castellà-lleoneses, i en un diari amb un espectre ideològic ben diferent. Si relacionem els eventuals beneficiaris de l’escàndol i la baralla amb els dubtes sobre l’origen d’una informació que en tot cas donaria per una denúncia per part del germaníssim per escatir qui és al darrere, potser trobem alguna claredat: si la informació, com diu Ayuso, hagués sortit de la Moncloa amb la voluntat de plantejar problemes a qui bloqueja als socialistes l ’accés al poder de la comunitat i, de retruc, afeblir el PP de Casado, el beneficiari directe és VOX. I què millor que intentar el PSOE un nou “ si tu no vas ellos vuelven “, ara que els d’Abascal semblen més a prop del poder?
I de pas, amb tant fum pepero, ningú recorda les maletes de Delcy, les subvencions a Plus Ultra o els mil viaranys del cas Neurona….un pla rodó, excepte per a la ciutadania, cada cop més convençuda de que a tot arreu s’hi dona el mateix pa. I tots ells clamaran pel populisme que arriba, sense reconèixer que en són directament responsables.