Afortunadament coincidirà amb els mesos d’estiu i potser serà més bo de portar o d’ignorar. Però la realitat és que la política catalana encara dos mesos d’una comèdia inaudita. La pretensió de Salvador Illa de decidir pel seu compte el calendari de la investidura, menystenint la Llei de Presidència i el propi Parlament, no té precedents. La repressió va crear problemes seriosos per a investir president durant la legislatura 2018-2020, però en circumstàncies com les actuals no havia passat mai res semblant.
Per entendre’ns, cap candidat no té l’obligació de sotmetre’s a un debat d’investidura, però la llei obliga a proposar successius candidats fins que algun sigui investit o s’esgotin els dos mesos de termini per a dissolució del Parlament i la celebració de noves eleccions. Per tant, si ningú no tenia lligats més diputats que el PSC, la solució més correcta des d’un punt de vista jurídic i polític era proposar Salvador Illa com a candidat a la investidura.
Si Illa vol ser president, segons diu, se l’havia de proposar formalment com a candidat i ell aleshores tenia dues opcions: accelerar les negociacions per arribar a la data de la votació amb un acord, o renunciar a la candidatura. El que no pot fer és passar-se un mes i mig sense fer res (des que es varen celebrar les eleccions del 12-M) i després al·legar que necessita més temps. I si hagués estat proposat i hauria renunciat aleshores el torn passava al següent amb més suports.
Tot indica que aquesta comèdia interessa a tothom per alguna raó o una altra. Al PSC per evitar que quedi en evidència que encara no té el suport de cap partit per fer govern. La suma de PSC, ERC i Comuns podria donar una majoria prou coherent per governar. Si més no tenint en compte que a Barcelona, al Parlament i a Madrid fa molts anys que pacten pressupostos i altres decisions transcendents. Però la desfeta d’ERC, semblant a la que va tenir després de dos tripartits, no facilita l’articulació d’una tercera aliança d’esquerres.
A Junts també li va bé que no hi hagi ple d’investidura perquè encara s’està dirimint la possible retirada de les ordres de presó contra Puigdemont arran de l’amnistia. I, certament, per assistir a un ple d’investidura fallit, protagonitzat per Salvador Illa, no tendria gaire sentit que el 130è president abandonàs precipitadament el seu exili i acabàs empresonat. A més, la feblesa exhibida pel PSC no va malament a Junts per mantenir el relat d’una inversemblant investidura de Puigdemont amb l’abstenció dels socialistes.
Finalment, a ERC li interessa que s’elimini la perspectiva d’un ple d’investidura a curt termini, ja que abans que no s’aclareixin internament, passaran moltes setmanes. Fins i tot es podria suposar que per a la decisió que al final hauran de prendre pensin que la tercera setmana d’agost és el millor moment. Perquè ara mateix, a banda de les greus convulsions internes, investir Illa no sembla una idea gaire bona de vendre al seu electorat minvant.
En realitat, a qualsevol que vulgui anar a noves eleccions el 13 d’octubre, que hi ha qui sembla que hi aposta com a primera opció, la comèdia dels pròxims dos mesos li va bé. El missatge que ningú no està en condicions de governar, i l’activació del compte enrere, pot eventualment ajudar a vendre una decisió que d’entrada sembla impopular. Per exemple, hom podria pensar que quan tocava repetir les eleccions (l’any 2018, quan es varen bloquejar diverses investidures, o el 2021, per evitar el govern dels indults), no es va tenir el coratge de fer-ho.
Ara el dubte és si la cerimònia de la confusió que s’acosta servirà de cortina de fum per a entretenir-nos mentre es negocia la proposta d’un Junts pel Sí bis (la llista conjunta de Junts i ERC) o com a argument per a promoure-la. Siga com siga, aquesta sembla la jugada mestra de certs estrategs que de fer la independència no en saben ni se’n preocupen, però que es creuen mestres dissenyant campanyes electorals. Esperem que l’encertin més que a les últimes cinc eleccions, que el PSC ha guanyat gràcies a ells després de no fer-ho en 12 anys. Perquè de fer comèdia potser en saben, però de guanyar eleccions està per veure.
