Adrià Carrasco, perseguit durant molts anys per la justícia espanyola, té un documental titulat Dormir amb les sabates posades. Carrasco va ser coacusat en el cas de Tamara Carrasco quan l‘Audiència Nacional es flipava amb la capacitat dels CDR per subvertir l’ordre constitucional. Va ser un malson. Un malson, però, que continua. Hi ha dos exemples ben vius. Per una banda, la causa Judes o 23-S, on el jutge Manuel García Castellón, amb connivència amb la fiscalia, està fent gruar l’independentisme i l’activisme a una sèrie de persones que l’únic haurien comès és reunir-se mentre enraonaven de com podien prosseguir el camí de l’alliberament nacional.
De fet, del gruix dels atestats l’únic delicte que se’ls pot imputar és que tot sovint quan es reunien ho feien al voltant de pizzes congelades. La Guàrdia Civil no identifica si portaven pinya, factor que, en tot cas, sí que seria un agreujant. Hàbilment, els advocats d’Alerta Solidària han colat un escrit d’incident de previ pronunciament que pot encallar la causa un any. I en un any poden passar moltes coses. Fins i tot, un cert camí processal de calma i que, finalment, s’imposi el seny en una causa més mediàtica i més falsa que la Kings League. La llei d’amnistia, si el seny no s’imposa, haurà de servir, i existeix aquesta obligació moral, per protegir els encausats en la causa Judes.
Paral·lelament, el mateix jutjat instructor ha premut l’accelerador en una altra causa, la del Tsunami Democràtic. En una interlocutòria del passat dijous, el titular, Manuel García Castellón, advertia que els recursos de la fiscalia contra la consideració de terrorisme no aturarien el seu procés instructor. A més, li recordava que ja tenia acusacions particulars. És a dir, una assegurança per si a la fiscalia li continuaven tremolant les cames.
Una lectura de la interlocutòria prudent recomana que tots els investigats en la macrocausa del Tsunami Democràtic dormin els pròxims dies amb les sabates posades i una bossa de mà amb una muda al cantó. Tot indica, i tant de bo sigui una errada de convicció, que ben aviat cauran detencions i escorcolls, euroordres i el que faci falta. Tot en ple debat polític i legislatiu sobre l’amnistia al Congrés. Que no els agafi en pijama.
