Hi ha un cert paral·lelisme entre els dogmàtics pro i contra les vacunes i les posicions que s’han anat defensant els darrers dies en relació amb l’assumpte Djokovic. Als fanàtics de les vacunes els encanta que hagi estat deportat (quina paraula!), i fins i tot se n’alegren davant l’eventualitat que se li prohibeixi accedir a qualsevol competició a partir d’ara a qualsevol lloc del món i fins i tot encara que es vacuni. La ràbia per pensar que algú pugui saltar-se un protocol que la majoria hem assumit tant submisa com acríticament fa que gran part dels vacunats, que diuen haver-ho fet per solidaritat amb un món que els importa un rave la major part de la seva vida conscient, estan avui fent salts d’alegria malgrat que l’Open d’Austràlia quedarà deslluït per incompareixença del millor. Perquè, em pregunto jo, qui perd més en el tenis, Djokovic o tots els que ja no podran medir-se amb ell, sospitosos en el seu triomf d’haver-lo construït en absència del gegant.
Els fanàtics de la no vacunació, en canvi, confonen la desobediència amb l’heroïcitat. El pare de Djokovic, que per les seves declaracions sembla més un estúpid que una persona amb cap, ha arribat a comparar el seu Novac amb Jesucrist, com si totes les batalles fossin iguals i no es tractés la negativa en aquest cas d’una barreja de supèrbia, capficament, mala praxi i irresponsabilitat en el desenvolupament de la feina, que al cap i a la fi, és el que és el tennis per a qui, com ell, no té dret a comportar-se com una criatura capritxosa.
Tot plegat demostra que uns i altres, favorables i contraris, també en això estan enfrontats sense matisos, com sembla ser hores d’ara la nota dominant en les relacions humanes. Cadascú creu ser en possessió d’una total veritat en un àmbit, el de les vacunes i les actituds vitals al respecte, on ens han torejat fins a dir prou i on faríem tots bé a deixar les actituds dogmàtiques, no sigui que demà qualsevol de les posicions sigui titllada de ridícula pels mateixos que avui afirmen que són inapel·lables. No sabem quasi bé res i fora convenient començar per reconèixer-ho.