Costa molt escriure sobre la Diada a 600 quilòmetres de distància, sobretot perquè a la resta d’Espanya s’entén poc i malament el que passa a Catalunya. I la Diada, el significat de l’11 de setembre i la política catalana en general és una cosa que cala molt poc a l’opinió pública ‘de Madrid‘, entre altres raons perquè els vaivens polítics a Catalunya faciliten poc la comprensió. Però també perquè l’allunyament i el desconeixement entre Madrid i Barcelona és cada dia més gran, i això és una cosa que no es pot menystenir.
Aquest diumenge, però, la Diada i els seus avatars han fet que els titulars competeixin amb esdeveniments com les cerimònies després de la mort d’Isabel II o la presa de Madrid per la final de la volta ciclista a Espanya. Tant Pedro Sánchez com Alberto Núñez Feijóo van llançar aquest dissabte missatges de felicitació a una Diada que ha estat, es constata no sense satisfacció en molts ambients ‘de Madrid’, especialment dividida i probablement ha tingut una afluència d’assistents molt inferior als de fa una dècada: és clar que ves a saber qui pot confiar en les xifres oficials que organitzadors i policia municipal ofereixen, amb fins a mig milió d’assistents de diferència.
En qualsevol cas, tant el missatge de l’inquilí de la Moncloa com el del líder de l’oposició són evidentment protocol·laris, com per sortir del pas: ni al PSOE ni, encara menys, al PP volen en aquests moments entrar a analitzar a fons l’estat anímic de l’independentisme català, reflectit en les absències a la Diada. Perquè els dos principals partits nacionals ja estan pensant, amb enorme preocupació per cert, en les properes eleccions municipals i autonòmiques, i no és qüestió, diuen fins i tot al PSC, de barrejar-se en querelles alienes.
Els mitjans digitals i radiofònics amb seu a Madrid van insistir no només en la divisió i l’absència clamorosa del president de la Generalitat, Pere Aragonés, i d’alguns dels principals líders d’Esquerra, algun d’escridassat al matí a l’homenatge a Rafael Casanova ; és que, a més, mostraven una certa satisfacció, expressada amb sordina, davant d’aquestes contradiccions. La Diada, encara que la saludin a les seves piulades tant Pedro Sánchez com Alberto Núñez Feijóo, parlant d’una inexistent ‘festa de la unitat dels catalans’, segueix sent vista a Madrid com una expressió de l’independentisme pur i dur, sense matisos.
Alguns d’aquests mitjans madrilenys assenyalen que Oriol Junqueras, que va ser un dels esbroncats a l’homenatge floral, tindrà aquesta setmana la seva primera compareixença pública a Madrid després d’haver sortit de la presó. Aquesta compareixença serà dimecres, en un dels esmorzars tumultuosos del fòrum Nueva Economía, ple de polítics, empresaris i periodistes, i algunes fonts d’Esquerra a Madrid asseguren que Junqueras acudeix a ‘tranquil·litzar’ l’opinió pública –i publicada– sobre el futur de les relacions entre el Govern de la Generalitat i les institucions espanyoles. És cert que el ‘líder espiritual’ d’Esquerra viatja discretament a Madrid almenys una vegada al mes per mantenir contactes mai publicitats; ara, tres dies després de la celebració d’aquesta Diada dividida’, serà diferent: segur que Junqueras farà titulars a la premsa nacional.
De fet, els propers dies tindrà lloc una nova tanda de sessions negociadores entre el govern central i el Govern, cosa que, sens dubte, aprofundirà en les diferències en l’independentisme català, una part del qual demanava a la Diada la ‘dimissió’ del govern català per les seves posicions ‘negociadores’. Sens dubte que les discrepàncies de fons entre Esquerra i Junts, per citar només les dues principals formacions, tindran el seu reflex en les negociacions a la Mesa. Esquerra, acudeixi o no a la Diada, doni més o menys suport Gabriel Rufián al govern central a les Corts, segueix sent un ‘soci’ fonamental per a Pedro Sánchez. I Junts, de mica en mica, es va convertint en el principal adversari, encara que encara, típic de l’opacitat existent en els àmbits polítics madrilenys, ningú no ho reconegui oficialment. És clar que, ja dic, Madrid és a 600 quilòmetres de la Diada, i es nota.
14
4
