Per fi ERC ha fet una cosa una mica astuta. Quan tots ens havíem cregut que, per por de perdre la cadira, no s’aixecarien ni per anar al lavabo, han convocat eleccions. Les han precipitat en un moment que no van bé gairebé a ningú, perquè no s’esperaven tan aviat. Tothom pensava que les pròximes eleccions serien les europees, no les del Parlament.
Que hagin fet una cosa astuta, no vol dir que els serveixi de gaire cosa. El governet de Pere Aragonès sembla que ensopegui amb totes les pedres. L’última, un greu conflicte a les presons, que depenen de la conselleria de Justícia. Ja queden pocs sectors per aixecar-se contra aquest mal govern. Tot això, deixant de banda que les eleccions anticipades sempre les carrega el diable. Pot semblar que has trobat una bona conjuntura, amb les enquestes favorables, i en poc temps pot canviar tot.
En qualsevol cas, celebrem-ho. L’engany i el mal govern mereixen un càstig. Aragonès, que va prometre culminar la independència i ha acabat abraçat al PSC (al PSOE ja hi estava), no podrà tornar a ser president autonòmic. Estic segur que cap dels dos partits que el varen investir (CUP i Junts) li tornaran a donar suport després de trair els pactes d’investidura. I això vol dir també que la normalització autonòmica continua sense consolidar-se. No hi haurà estabilitat mentre seguim sotmesos a Espanya.
És, doncs, una gran notícia que hagi fracassat la pretensió hegemònica d’ERC. Que un govern que aspirava a governar una generació i no una legislatura hagi de convocar eleccions a correcuita per intentar salvar alguna pagueta, és un bon símptoma. Ni hegemonia, ni una legislatura sencera. Cap a casa. Ara no sabem què passarà. Ni si el que hagi de venir serà millor. Però almenys no haurà triomfat la indigna operació de treure rèdit de l’enterrament de l’1-O.
De moment, la precipitació del calendari ha aconseguit apartar l’ANC de la lluita electoral. Ja sabem que no hi haurà Llista Cívica en aquestes eleccions. Cosa que, dit siga de passada, no sé si és especialment una bona notícia per a ERC. Qualsevol diria que no era precisament a ells que els disputava més vots, sinó probablement a Junts. La jugada ja no sembla tan astuta…
En tot cas, les eleccions agafen l’independentisme sense els deures fets. Tants anys parlant només de la repressió i lluitant per evitar-ne les conseqüències, que s’arriba al final de la legislatura sense que ara mateix hi hagi cap proposta electoral creïble en clau independentista. Els partits independentistes amb representació al Parlament no han fet els deures si aspiren a recuperar algun vot dels que han perdut a les últimes convocatòries electorals. I tampoc no hi ha hagut temps per a consolidar opcions noves amb cara i ulls.
ERC és un partit invotable. Per tal que ens poguéssim plantejar tornar-lo a votar haurien de canviar tota la cúpula i tota l’estratègia. Però com que el que intenten fer és revalidar la seua aposta, un objectiu prioritari és evitar que puguin continuar. Han d’entendre el missatge. El que han fet des de l’1-O, molts no els ho perdonarem mai. I encara tot just comencen a ser castigats.
Junts sembla que pretén guanyar simplement amb el missatge que ells no són ERC. Com si amb això en féssim prou. No, que es treguin del cap que els votarem sense saber què faran, ni qui serà president, ni amb qui pactaran, només perquè volem castigar ERC. Les coses clares. Hi haurà indultats a les llistes? Una estratègia, una política d’aliances i una candidatura clara. Compromís solemne que no donaran la presidència a Aragonès ni Illa per cap concepte. Puigdemont?… segur? No canviaran el candidat a president per colar-nos algú de les joventuts de Convergència?
La CUP té un espai ideològic molt definit. Però en clau independentista no s’acaba d’entendre el que fan. En teoria són l’opció més rupturista, però varen ser els primers a investir Aragonès. Ho tornaran a fer? Investiran un candidat de Junts si treuen més vots que ERC? Transparència. I Alhora, esperem que tenguin temps d’explicar per què han decidit presentar-se i què esperen aconseguir. D’ells ens cal saber-ho tot encara.
Molt independentistes han après que el seu vot té un valor, i que no donar-lo a ningú si no s’ho mereix cap partit, també és una opció. La posició de partida cal que sigui aquesta. El crèdit i els xecs en blanc fa molt de temps que s’han acabat. Si voleu que us votem, us queden molts deures per fer.
