Desheretar els desheretats

"Els que paguen han llençat la tovallola i al final de les seves vides decideixen desheretar-los, però potser els seus fills fa molt de temps que se senten mancats de coses més importants"

Sembla augmentar significativament el nombre de progenitors que decideixen desheretar la seva descendència per causa del tracte que en reben. La dada no és menor, perquè suposa l’alteració de normes que, arrelades a les pràctiques consuetudinàries més esteses, han constituït la nostra manera d’entendre les relacions familiars, la voluntat de la gent de perpetuar-se a través dels seus fills i la manera en que es vol protegir aquesta continuïtat dotant-la dels recursos que en vida s’hagin pogut estalviar, uns recursos que poden arribar a ser molt quantiosos.

Però les relacions patern filials han patit enormes sotragades en els darrers temps. Probablement l’efecte més important n’ha estat la proliferació del fenomen conegut com “nen emperador“, un jovent que ha perdut el respecte envers els seus pares, considera que els que els han dut al món són deutors seus i que, en canvi ells no tenen cap obligació front els que consideren simplement com la seva font primera, molt temps principal, i de vegades única, d’ingressos i manutenció general. Al final de la seva vida, molts pares que ja no tenen recursos per abastir els seus fills, veuen com aquests els deixen de banda, i si en tenen, com els utilitzen simplement per fer-se amb la seva pensió. Menysteniment, buidor, tristesa…

Però la dada se suma a la de l’augment d’adolescents que atempten contra les seves vides o la seva integritat física. Diuen que és per causa de la pandèmia, però de ben segur que la situació és força més estructural, que ve d’abans i que totes dues dades, la que hem esmentat abans i aquesta, estan relacionades: la distància entre pares i fills va creixent a passos de gegant. La incomunicació espiritual ha deixat sols espai per a la dimensió material. Els més afortunats potser faran un àpat o un viatge junts; els que no tenen diners o ocasió per fer-ho, veuen com tot plegat es resumeix en un traspàs de fons sense conèixer la situació d’angoixa, d’ansietat o depressió que puguin viure els receptors. Els que paguen han llençat la tovallola i al final de les seves vides decideixen desheretar-los, però potser els seus fills fa molt de temps que se senten mancats de coses més importants. I ningú sap com es torna enrere.

Nou comentari