Si la Diada del 2025 es desconvoqués de sobte, què passaria? Res. Uuuufffff, s’escoltaria per tot arreu, amb un alleujament tant immens com inconfessable.
Cadascú per raons diferents, però ens quedaríem ben descansats, perquè tal com està plantejada no pot ser altra cosa que un nou desastre. O un ridícul espantós, que la maquinària colonial aprofitarà per triturar una mica més Catalunya. Sobretot, si comparem aquesta Diada amb aquelles exhibicions de musculatura de la dècada passada, quan ens vam creure que podíem fer la independència i que tots els que semblaven nostres eren realment dels nostres…
El millor que pot passar és que arribi aviat el 12 de setembre, que aprofitem els quatre dies de pont i que dilluns dia 15 hàgim oblidat el mal tràngol que ens espera.
Hem passat de Diadasses històriques a Diadetes patètiques… i toquem fusta, a veure si no hi prenem massa mal. Tot s’ha encongit, aquesta és la crua veritat. Tenim un país molt més petit, acovardit, dividit i deprimit.
I en aquestes condicions tan lamentables, quin sentit té la Diada?
Potser té un cert sentit per a aquells que volen quedar-se-la, com si fos seva. Els que es creuen amb dret a decidir qui hi pot anar i qui no. Els mateixos que l’han fet cada vegada més petita i que ara l’han de camuflar entre Barcelona i dues subseus, i en el paquet hi podem incloure tots els partits, grupuscles i furóncols nacionals, experts a bloquejar-ho i corcar-ho tot. O potser tindrà un sentit per a la gestoria autonòmica, aquell govern de tothom, però sense ningú i sobretot sense res que sigui massa català. O per a la tele autonòmica i anestèsica, que passarà unes quantes pel·lis i casualment ens oferirà en directe un apassionant acte partidista, ai, perdó, que volia dir institucional.
Aquest és el panorama de cara a l’Onze de Setembre.
El lema que ens presenten com a “oficial” no pot ser més estimulant: “Més motius que mai”. No vol dir res i ho vol dir tot. Lema tot terreny per a una Diada que ningú sap on va, també podria servir per anunciar qualsevol cosa.
Però, certament, hi ha més motius que mai… per engegar-los tots a fer punyetes.
El que és evident és que la immensa majoria no se sent ni convocada ni representada. Ni els que hi anaven ni els que potser hi anirien si tot fos diferent, si hi hagués un sol bri d’esperança… Tenim una Diada congelada, momificada, folkloritzada, que es convertirà en un nou bumerang. Cada entrebancada, cada sobreactuació forçada, és la prova que desitgen els enemics de Catalunya per afirmar que això de l’independentisme té els dies comptats.
El millor seria, clarament, no fer-la fins que ens aclarim una mica i torni a tenir un sentit.
Cal una exhibició de força, que imposi respecte? Sí, sens dubte que sí. Per exemple, amb la defensa del català. Ho aconseguirem amb aquesta mena de Diadetes gastades? Si algú creu que sí, endavant… però la força s’ha d’exhibir quan la tens. I quan no, t’has de buscar la vida i fer altres coses més creatives, o al final no quedarà ningú. A més, per descomptat, de replantejar-ho tot de dalt a baix, abans no ens caigui al damunt tot el país, fet miquetes, que ja falta poc…
En qualsevol cas, ens hem de deprimir i fustigar més? No, home, no, però abans de pensar en Diadasses hem de fer molta feina, just el que no estem fent, i no perdre el temps camuflant Diadetes petitones, buides de contingut i escarransides.
Si no, la Diada del 2026 o del 2027 es podrà fer a dintre de tres o quatre taxis grocs. Això sí, farcits d’estelades i samarretes…
