Ara ja és públic i notori que Joan Carles de Borbó és un comissionista corrupte. De fet, tothom ho sap des de fa una pila d’anys. Però els espanyols ho tapen perquè tant els hi fa tenir un altre rei en la seva llista de monarques que sempre han parat la mà. Sintonitzen amb aquesta manera de fer. Ho deuen veure una cosa “campechana”.
Sembla una tradició que els Borbons practiquin la rapinya fent d’intermediaris. L’any 1924 l’escriptor valencià Blasco Ibàñez ja denunciava aquestes coses en el seu llibre “Por España y contra el Rey”: “Alfonso XIII está a sueldo de la casa Krupp y de todas las casas alemanas que quieran darle una buena propina”. Ja ho veieu, tot continua igual.
Ha hagut de ser la “capitalista” Suïssa qui ha destapat definitivament la condició de l’anomenat rei emèrit, encara que ja fa temps que alguns ho apuntaven. Recordo ara el llibre “Un rey golpe a golpe”, publicat fa vint anys per una editorial basca, on s’afirmava que Joan Carles I feia l’egipci amb les monarquies àrabs. Com tampoc no hauríem d’oblidar que la revista Eurobussines l’any 1999 demostrava que la fortuna de tota la seva família era de 1.810 milions d’euros. Que els partits espanyols callessin com a morts davant aquest fet, ho puc arribar a entendre per les raons que he apuntat abans, però que els dirigents polítics catalans fessin l’orni, els hauria de condemnar a l’escarni públic eternament. I molts dels que hi ha avui al govern de Catalunya són fills polítics d’aquells pares.
Però ara la justícia helvètica ens ha posat en safata una gran oportunitat per noquejar Espanya i la seva monarquia. “Què diu aquest boig!”, pensaran alguns catalans que no saben llegir la política més enllà del que diu TV3. Tornem a recordar les paraules (ho he fet en més d’una ocasió) del magistrat emèrit del Tribunal Constitucional Manuel Aragón Reyes, d’ara fa un any i mig: “Los independentistas saben que si tumban al Rey, tumban España y la Constitución”. Ras i curt, enderrocar els Borbons és el preludi de la independència de Catalunya. Qui ho veu? Els dirigents d’Esquerra, JxC i la CUP, ben segur que no. Els dos primers estan massa ocupats en veure qui ocupa el poder de la Generalitat. I els altres són presoners dels tòpics tronats que han après en els viatges que fan a Cuba o Veneçuela.
Joan Carles I ha pispat 100 milions de dòlars a través d’una “mordida” pagada pel tirà i misogin rei de l’Aràbia Saudita, segons apunta la fiscalia suïssa. Immediatament ha sorgit la iniciativa de crear una comissió d’investigació al congrés espanyol per tal d’avaluar els fets. Els dinàstics del PSOE i els seus aliats s’hi han oposat i la cosa no tirarà endavant. Però, què han fet els partits catalans? Fer-se els ofesos i dir quatre paraules d’un republicanisme de pa sucat amb oli.
A hores d’ara haurien d’estar exigint aquesta comissió les vint-i-quatre hores del dia i denunciant la complicitat de socialistes, populars, VOX i Cs amb la corrupció reial. Naturalment, aquesta actitud hauria d’anar acompanyada amb la constant amenaça de fer caure al govern si no s’investiguen els diners de l’esponsor de Corinna zu Sayn-Wittgenstein. O és que no tenen aquesta facultat? Si els seus vots van servir per investir Sánchez, també serveixen per fer-lo fóra.
En realitat, no saben percebre ni crear cap oportunitat. Parlen de república i no tenen nassos de fer caure una monarquia. El sentit del poder el desconeixen. Ni saben ni com es conquereix ni com s’enderroca. Ignoren que significa “mossegar” políticament i tot és pura especulació per mantenir l’escó i el sou. Mentrestant, els Borbons continuaran cobrant i els catalans pagant i callant.
