Osti, tu, ja té nassos haver d’escriure un article sobre una colonoscòpia. En aquest cas, la del raper i pres polític Pablo Hasél, empresonat a Lleida per haver escrit uns versos ofensius per al petit i trist rei de Castella. Ras i curt: és a la presó per haver exercit la llibertat d’expressió, encara que, a parer meu, ho podia haver fet millor, sense necessitat d’ofendre barroerament, i ser millor cantant.
En qualsevol cas, opinions personals al marge, la justícia castellana l’ha engarjolat, caga-t’hi, amb perdó, a l’Europa liberal del segle XXI, perquè sembla que va ofendre la delicada sensibilitat del seu monarca: enaltiment del terrorisme i injúries a la corona.
I que no es queixi, que en una altra època li haurien tallat el cap.
Com que va ofendre el monarca, els seus esclaus, ves a saber quins comandaments dels Mossos d’Esquadra, l’humilien, certament, com al pitjor dels violadors o dels pederastes. Fantàstica policia, la catalana, que ja sabem que és llogada i tutelada des de Madrid, però que no caldria que fos tan miserable ni patètica ni tan semblant a la Guàrdia Civil o a la Policia Nacional (castellana).
Pablo Hasél es queixa d’una colonoscòpia en la qual els Mossos, tant sí com no, van decidir que hi havien de ser presents. No fos que s’escapés amb un tub ficat al cul, que ja se sap que els presos polítics no són mai de fiar…
Tinc una mica d’experiència recent en colonoscòpies, què hi farem, i més que en tindré aviat, per raons que ara no venen al cas, i puc jurar que la darrera cosa que pensa un pacient en aquesta situació és a fugar-se, revoltar-se o sedicionar-se.
Però no. Els Mossos porten Pablo Hasél emmanillat a la colonoscòpia, que li ha costat un any de peticions i súpliques, cosa gens estranya en un país on la sanitat pública és una merda, amb perdó dels magnífics professionals que lluiten perquè sigui una cosa decent. I a sobre els Mossos volen estar presents en el moment, no fos que se’ls escapi el perillós raper. Més vomitiu, impossible.
Segur que hi ha alguna excusa, alguna ordre judicial, algun protocol inversemblant, alguna indecència disfressada de norma.
I el govern català? Pentinant les onades, com de costum, no fos cas que se’ns enfadi la policia catalana… vull dir la policia castellana subcontractada, vigilada i colonitzada.
Això sí. Mourem cel i terra, canviarem quatre ratlles del codi penal (ens en penedirem), li donarem les gràcies a Sánchez (que li dona deu mil voltes al govern català i sap fer política i no jugar a nines), per salvar un grapat de polítics de primera fila. Però a Hasél o a Valtònyc o a altres persones de segona o tercera fila, el que els queda és una colonoscòpia sota l’atenta mirada d’un binomi de Mossos o Mosses.
Aquesta és la Catalunya que ens estan servint. La de la colonoscòpia policial. La de «Més policia!», cosa que crida tothom amb entusiasme, quan si et prens la molèstia de viatjar a un país nòrdic, et costarà veure policies i escoltar sirenes policials, perquè allà han prioritzat de veritat l’educació, el civisme, la tranquil·litat, i no la multiplicació dels polis, dels jutges i les presons. Són models, clar que sí.
El nostre model no és la «Dinamarca del sud» sinó una Dinamarca que no existeix i que no mereix anomenar-se Dinamarca, que és a anys llum de la nostra misèria. Això va camí de ser «Polilàndia», amb més jutges, polis, fiscals, càmeres de vídeo i presons que els països capdavanters de la civilització humana.
Només ens queda demanar, respectuosament, sense que s’ofengui ningú, sense que ens fotin a la presó, que tota la classe política catalana gaudeixi de l’experiència d’una colonoscòpia amb un binomi de Mossos o Mosses al costat. Segur que serà una experiència inoblidable.
6
32
