Malgrat la propaganda convergent, en aquestes eleccions municipals no ha estat només Esquerra qui s’ha fotut una castanya. És cert que els republicans han perdut 300.000 vots, però també ho és que aquests votants independentistes s’han negat a votar Junts o la CUP. Fa riure que el Puigdemontisme vulgui sucar el croissant en l’estratègia perdedora d’ERC, quan ells tampoc no han sabut seduir els centenars de milers de votants independentistes que ara mateix se senten orfes de representació política. De fet, si Trias no hagués fet una campanya desnacionalitzada, dissenyada per rebre el vot útil anti-Colau dels castellans de l’upper Diagonal, el partit no hauria tingut ni una sola catifa on poder intentar amagar la merda.
Amb tot, ens va de primera que hi hagi eleccions espanyoles tan aviat, ara que ERC, Junts i la CUP encara estan plegats a terra de l’hòstia que s’han endut. Només cal veure els plantejaments polítics que estan fent els tres partits de cara a les eleccions espanyoles per adonar-se que van a Madrid arrossegant-se com zombis, en descomposició i abduïts per l’objectiu únic de rapinyar algun mos.
Esquerra insisteix a presentar-se com l’eina imprescindible perquè a Espanya no hi governi la dreta. Aquest és el seu projecte per a Catalunya, el rol polític que volen ocupar: contribuir a fer que el PSOE governi Espanya. Junts, per la seva banda, després de fer unes primàries internes amb un sol candidat -Puigdemont va agrair públicament el “sentit de país” de Giró per haver renunciat a presentar-se contra Míriam Nogueras-, s’ha ajuntat amb els oportunistes professionals de Demòcrates i amb un grup d’exsocialistes. Proposen un “programa de bloqueig institucional”. Sempre estan estirant el mateix xiclet. L’únic bloqueig institucional creïble seria el de renunciar a participar de la política espanyola. Però això no passarà, és clar, els diputats de Puigdemont ocuparan religiosament els seus escons, faran els seus discursets, parlaran la llengua que toca i, en definitiva, a canvi de pela, alimentaran la fal·làcia que a Madrid hi tenim alguna cosa a guanyar. No cal dir que la CUP, els que havien de ser “ingovernables”, faran exactament el mateix, com ja han demostrat. Mentrestant, el recompte de pactes locals amb el PSC va pujant i, a Barcelona, Trias estaria completament disposat a col·laborar amb Collboni.
Amb aquest panorama de desintegració, tot fa preveure que l’abstenció d’independentistes tornarà a ser la notícia més important de les pròximes eleccions. Si és així, el buit polític quedarà definit de manera clara, com quan retires un moble vell i a terra hi veus dibuixada la seva forma. Llavors caldrà veure -i vigilar- qui intenta ocupar aquest espai.
18
1
