Fa només una setmana que va esclatar el cas Rubiales, una ventada que s’han endut les barreres psicològiques que encara impedien a molts homes (i moltes dones) ser conscients del canvi cultural que s’ha produït en pocs anys. El patriarcat s’ha acabat. O almenys s’ha acabat la possibilitat de defensar-lo públicament en el món occidental, que és el principi de la fi. Luis Rubiales i molts altres no ho havien detectat. Els pillava lejos. Encastellat en el seu cercle, cada dia més reduït o ja escanyat, encara no deu entendre què ha passat: només va ser un piquito.
El que més el deu haver sorprès és que l’hagi abandonat fins i tot Jorge Vilda, l’home que havia designat com a còmplice i que va voler rematar comprant-lo en la barroera assemblea de la Federació Espanyola de Futbol on va anunciar públicament el preu, en centenars de milers d’euros, que posava al seleccionador. El patriarcat que s’ha acabat, o que s’està acabant, és una manera tavernària d’exercir el poder que també pot afectar homes, com li ha passat a Vilda. El seleccionador –que ja era qüestionat també per la seva pròpia actitud– ha decidit finalment que no es vol enfonsar amb el seu cap, que de fet ja ha perdut el càrrec encara que formalment la seva situació sigui provisional. Vilda ha sigut el penúltim a deixar clar que ha entès on som. L’últim ha sigut Joan Laporta, després de dies de vacil·lació i tebior inexplicable al Barça.
Hi ha un ventall amplíssim d’abusos cronificats que les dones suporten des de fa milers anys: des dels meus greus –assassinats i violacions grupals– fins als piquitos no desitjats i les impertinències estúpides que et diuen pel carrer, abans conegudes com a floretes. Tot això encara passa, però ja no té defensa possible. Fins i tot “homes de certa edat” i que han ostentat poder, com feia l’exconseller Miquel Sàmper dissabte en un article a El Món, senten la necessitat de fer saber que ho han entès. Tenia raó Natza Farré quan que va dir que “el feminisme és l’únic moviment polític que està canviant coses”.
16
5
