En la política catalana sembla no arribar mai el moment per acabar de patir les seqüeles del procés. Alguns pensaren que si la sala del magistrat Barrientos no condemnava Borràs, el problema hagués estat per a la candidatura municipal de Trias, per a la posició governamental d’Esquerra Republicana i de retruc per al manteniment del govern de Pedro Sánchez a la Moncloa. Una jugada que mantenia Borràs en el tauler polític a despit de molts. Hagués estat, en suma, una situació de conseqüències no desitjades fins i tot per a una part del partit polític de l’encara presidenta del Parlament. Però no ha estat així: la previsió d’una condemna ha anat fins i tot més enllà de l’esperable, malgrat que una pena exorbitant ha vingut de la mà d’una petició d’indult clarament enverinada, doncs l’entrada de la presó de Borràs podria etzibar l’independentisme adormit i la concessió de l’indult no deixa de ser un problema per a qui el concedeixi en un moment, d’altra banda, d’horitzó incert.
Carregar contra Borràs forma part del manual de l’adversari polític, i utilitzar les categories relacionades amb la corrupció, un problema important per al seu partit, per la qual cosa no és estrany que la presidenta de la seva comissió de garanties, Magda Oranich, hagi demanat a Borràs que s’aparti del càrrec i permeti així el partit jugar amb l’eventualitat de tornar a tenir la presidència del Parlament. Tanmateix, el partit es troba certament en una difícil situació, perquè malgrat que es pugui sospitar que les intencions d’uns i altres res tenen a veure amb l’acció concreta, lletja, irregular, il·lícita, però a la vegada molt més comuna entre els que la critiquen del que estarien disposats a admetre el cas, el cert és que la figura de Borràs és ara mateix una nosa per a Junts i el seu projecte de recuperar el centre dreta amb vocació de govern. Potser per això adopten majoritàriament en aquest sentit una actitud que els distancia del que els republicans nord-americans han fet quan Trump ha estat imputat, que és tancar files amb ell. La política als Estats Units es juga a sols dues opcions. Aquí hi ha massa actors en joc.
Difícil dilema, doncs el que ara té Junts. No saben què faria més mal a les institucions catalanes, des de la seva posició ideològica, si fer veure que no ha passat res després de la sentència condemnatòria i acceptar mantenir Borràs mentre no hi hagi condemna ferma, o acceptar que els tribunals, que ho són del poder judicial espanyol, tenen raó en condemnar-la. Perquè, i és una sospita, cap de les actituds d’uns i altres tenen res a veure a fer honor a la veritat.
1
