La judicatura espanyola continua desfermada contra la llei d’amnistia i el govern espanyol. Potser són les capes altes d’aquesta judicatura, però també són molt extenses, amb molta capil·laritat i en moviment constant. Aquest dijous mateix, el CGPJ es negava a avalar Álvaro García Ortiz per continuar com a fiscal general de l’Estat: han descobert que no és idoni per al càrrec després de més d’un any exercint-lo. Una decisió inèdita i desafiant del Poder Judicial, encara que no sigui vinculant. Mentrestant, l’expresident del TC Francisco Pérez de los Cobos –germà del coronel de la Guàrdia Civil que Rajoy va enviar a Catalunya per intentar aturar l’1-O– cridava a la “batalla” contra la llei pactada pel PSOE, Sumar, ERC i Junts en un acte organitzat pel PP al Congrés. I el jutge del Tsumani continuava les maniobres per forçar la imputació per terrorisme contra Carles Puigdemont, Marta Rovira i deu persones més.
Tot això passava a Madrid, on hi ha el front principal. A la rereguarda, un dels soldats de l’unionisme judicial feia una de les seves sortides de to. Jesús María Barrientos –el jutge que fins i tot ha fet passar vergonya al Suprem pels seus excessos verbals contra l’independentisme, fins al punt que va caldre repetir el judici de la Mesa de Forcadell sense ell– s’ha plantat al Parlament i ha donat raons a l’independentisme per continuar existint. El president del TSJC ha deixat clar als diputats que es treguin del cap que els jutges destinats a Catalunya aprenguin català per entendre els seus administrats, i encara menys per redactar sentències en la llengua del país. Segons ell, el problema és que no hi ha prou vocacions judicials entre els nadius, i això és el que s’hauria de canviar. Resumidament: si vols administració de justícia en català, fes-te tu mateix els jutges.
La recomanació del magistrat més polèmic de Catalunya reflecteix fins a quin punt és falsa la idea de plurinacionalitat a Espanya. Tant que als membres de la judicatura ni els passa pel cap aprendre la llengua del país on estan destinats quan hi arriben. Una idea troba cobertura legal, per cert, en l’Estatut del 2006 destrossat el 2010 pel TC, que no va aconseguir fer del català un requisit per als jutges.
Coneixent el perfil de Barrientos, res fa pensar que vulgui que els catalans creïn la seva pròpia estructura d’estat judicial i s’independitzin. Però, sense adonar-se’n, és el que incentiva. No hi haurà català als tribunals mentre l’administració de justícia depengui de l’Estat. Encara que el govern espanyol es vesteixi ara de seda plurinacional.
