El congrés fallit -oficialment, per aforament sobrepassat– d’ERC a Barcelona, en què la militància havia de votar l’entrada dels republicans al govern de Jaume Collboni -el grup municipal i la federació donaven per feta la victòria, tant, que ja havien demanat al PSC fer una roda de premsa conjunta i havien sondejat els convidats per a la presa de possessió de les carteres a l’executiu-, ha acabat essent l’espurna que ha desencadenat la guerra oberta de les dues ànimes eternes dins d’ERC a tot el país. L’ànima més independentista, que considera que el pacte amb Collboni en el context actual els converteix en esclaus de Salvador Illa i els debilita encara més davant de Junts, i els qui creuen que tornar a l’ordre anterior al 155, desfer blocs i abraçar el partit que ara ocupa la centralitat amb una oferta unionista de centre-centreesquerra els situarà en una zona de confort per reconstruir-se com a partit.
A hores d’ara, tot apunta que és del tot impossible deslligar els pactes a banda i banda de la plaça de Sant Jaume. Per molt que hi hagi interessos confrontats dins d’un mateix partit, guerres entre faccions o necessitats concretes de tenir poder institucional, els vasos comunicants són massa fluids perquè algú pretengui separar-los sense prendre mal. I això ha passat a ERC, una guerra ara ja oficial entre aquestes dues ànimes -molt visualment, Junqueristes i Roviristes- en plena negociació de la investidura – o la repetició electoral – a Catalunya, amb un govern a Madrid sostingut per l’independentisme i on ara el finançament de Catalunya s’ha convertit en una subhasta.
En tot cas, els militants d’ERC Barcelona que havien de votar dijous passat, i que encara no saben quan ho podran fer, haurien de tenir sobre la taula tots els elements per valorar. Perquè vist des de fora, hi ha algunes preguntes sense respondre. Què en treu l’alcalde de tenir ERC al govern? Ras i curt, una mena de mà d’obra barata per descarregar de feina els seus 9 regidors, ni un per districte, perquè encara està molt lluny de la majoria absoluta amb 15 regidors. Pot dir que és un govern d’esquerres, però té fora els Comuns, de moment castigats i a la intempèrie institucional. I ERC, què en treu, a banda de despatxos? Poder dir que empeny el PSC a l’esquerra i al sobiranisme? Sí és així, ho ha d’explicar, perquè ara mateix el que hi ha a la ciutat són grans esdeveniments pensats per a públics més elitistes, com la Copa Amèrica, la Fórmula 1 o el Tour de França i un turisme que a hores d’ara té poc de sostenible.
