Dijous, després de setmanes -i encara ens en queda, de temps així!- amb la Barceloneta i la costa de la ciutat de Barcelona alterades per la instal·lació d’un no se sap ben bé què, i que poca gent barcelonina coneix, va haver-hi un espectacle musical, de llum i de tampoc se sap massa bé què a la platja del Bogatell, en motiu de la Copa Amèrica (no la de futbol, que existeix, sinó la de veles i vaixells).
“Barcelona far al món”, va ser el motiu de la instal·lació, de la performance, de la música… i avui que just és 12 d’octubre pensava que, ostres, que sembla que no hagi canviat res! Sí, perquè… més enllà de l’explosió de capitalisme depredador que suposa tot el que han fet a Barcelona, per indicació d’inversionistes i empresaris d’aquesta Copa Amèrica, més enllà de les afectacions a la vida de dia a dia de la poca gent barcelonina que hi queda, a la ciutat, a llocs com la Barceloneta, per exemple, em pregunto si al món algú li ha preguntat si li cal aquesta llum de Barcelona. Barcelona, que, per cert, és avui una ciutat apagada, on costa de viure pels diners que val pagar un pis de lloguer, perquè molts dels pisos els han comprat per fer-ne negoci descarnat, pels molts carrers pels quals no es pot caminar anant o tornant de la feina o del mercat, perquè estan plens de grups de quaranta o cinquanta persones caminant o en bicis del mateix color, que pensen que aquí no hi viu gent i que no ens calen, els carrers, pels mercats que ja no venen menjar per guardar a la nevera i cuinar-los, per les botigues que ja no venen allò que ens cal en el dia a dia, com peix o fils per cosir, perquè caminem per les voreres i ens ensopeguem amb capses plenes de mercaderies que ningú no endreça perquè hi pugui caminar la gent gran, o la que ha d’anar en cadira de rodes, perquè les velocitats dels patinets i de les bicis espanten la pau que cal a la gent que no pot moure’s amb autonomia o amb facilitat, perquè s’aixequen carrers i quan hi surten rates el consistori mira els constructors i els constructors miren el consistori… Barcelona, deia, potser així com està ja no pot fer llum a ningú, però és que Barcelona, a més, si en tingués, de llum, potser hauria de preguntar al món si li’n cal, i si cal, precisament, la seva. Sí, perquè sona com un xic imperialista, això de voler il·luminar el món, no? Un xic colonialista, vaja… un xic com de “el món no hi pot veure clar, sense la nostra llum”… i, mira, ves per on, que tot plegat m’ha fet recordar el colonialisme de finals del segle XV, el que van inaugurar els reis catòlics i ha estat un no parar de voler tapar la llum de tants i tants pobles i vides al llarg de segles.
