L’Assemblea Nacional Catalana es troba, amb el projecte de reforma dels estatuts, en una oportunitat per adaptar-se a la situació actual, després dels anys de desconcert de l’independentisme, i reprendre la lluita per la independència, com a entitat cívica transversal que és, amb la mobilització com a eina de confrontació amb l’Estat i les nostres institucions en mans dels partits del 155.
S’han expressat posicionaments contraris a la reforma dels estatuts sense gaires raons, profetitzant tota mena de dissorts i la caiguda a l’abisme. L’únic abisme on ens trobem és ser una colònia d’Espanya.
No hi ha cap dels punts de la reforma, que està en procés d’esmenes, que permeti interpretar que es facilitarà grups determinats o partits tenir el control de l’Assemblea. Seguirà regint-se com totes les entitats democràtiques del nostre entorn, prenent els acords amb majoria simple com estableixen els actuals estatuts, fora de casos comptats, on s’exigeix un quòrum reforçat. Hem de tenir present que l’elecció dels 77 membres que conformen el Secretariat Nacional seguirà fent-se de manera descentralitzada territorialment, amb majoria simple, cosa que permet que alguns secretaris necessitin milers de vots per ser elegits mentre que altres amb una vintena de vots en tenen prou. Legítim, i seguirà essent així.
A la nostra entitat se sent massa sovint la cantarella del domini dels partits. És com el fantasma de la nostra òpera particular.
Si s’opina sobre la reforma, cal analitzar-la en conjunt i no refugiar-se darrere de grans frases tremendistes, sense cap raó.
Les crítiques se centren en tres o quatre articles dels setanta que conté la reforma.
Cal dir que la reforma té tres àmbits bàsics que els articles que demanen un vot contrari obvien. En primer lloc, s’introdueixen totes les normes del règim electoral en els estatuts i el Reglament de règim intern, que regulen aspectes bàsics com ara el dret de vot, el dret a ser elegible, la confecció del cens o les persones que tenen dret de vot. Fins ara cada Secretariat es podia fer el reglament electoral a la seva conveniència. Des d’ara tindrem aquests drets bàsics garantits.
En segon lloc, es donen més garanties en el procediment sancionador, que dona la potestat a la comissió deontològica i estableix la possibilitat d’apel·lació de les seves resolucions a un òrgan independent. Ara el secretariat n’és jutge i part. Per tant, no hi ha garantia d’una resolució imparcial.
En tercer lloc, es donen unes majors facilitats d’organització i de flexibilitat en l’elecció dels càrrecs de les territorials, internacional i sectorials, necessaris en els temps actual de desmobilització que vivim, que les territorials i la mateixa comissió d’internacional necessiten urgentment.
Aquests punts fonamentals de la reforma se solen obviar amb referències genèriques com ara “llarga llista de millores operatives”. No és així, i pensem que són bàsiques i essencials per garantir els drets electorals, i un funcionament efectiu de l’estructura de territorials que són la base de l’acció i mobilització de l’Assemblea.
Pel que fa als tres punts que es discuteixen, que són considerats la causa de tots els mals, són, en primer lloc, que es manté l’elecció per dos terços dels quatre càrrecs (presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria) i s’estableix que, si en les dues primeres votacions no s’assoleix el 2/3, en les següents votacions s’elegirà qui tingui majoria absoluta, mantenint un quòrum reforçat. El mateix quòrum reforçat que s’exigeix per l’elecció del president dels EUA. És un sistema per evitar bloquejos estèrils que no fan sinó crear crispacions innecessàries i que s’empra en els parlaments democràtics per elegir determinats càrrecs.
El segon punt, es refereix al fet que es preveu permetre l’elecció d’un tercer mandat. N’hi ha que opinen que és excessiu i es posa l’exemple de nou la presidència dels EUA. Hem de tenir en compte que els dos mandats americans són de quatre anys cada un i els tres de l’Assemblea serien de dos anys, de manera que la suma, de 6 anys, quedaria per sota de la del president americà, de 8 anys. Es diu que, si s’aprova aquest article, permetrà que es presentin antics secretaris o s’afavorirà a persones amb més experiència i/o projecció mediàtica. Benvingudes siguin les persones amb més experiència i pel que fa a les persones mediàtiques sempre han tingut i tindran més possibilitats de ser escollides perquè més conegudes. No creiem que sigui cap mal ser-ho. Necessitem totes les mans que estiguin disposades a fer la independència.
En el tercer punt, es diu que es posa control sobre la despesa de les territorials. El que es regula és que, si una AT vol una participació major en el finançament, n’haurà de justificar la finalitat. D’altra banda, es fa constar que les despeses de les territorials s’han de fer d’acord amb les finalitats i objectius de l’Assemblea, que és el que correspon. Cal dir que l’Assemblea és una sola persona jurídica i els comptes estan consolidats globalment i és lògic que no campi cadascú pel seu compte, sinó que es tingui una mirada global, cooperativa i assembleària de l’entitat i fer-ne una gestió acurada, justificada i fiscalitzada, sobretot en aquests moments d’incertesa. La reforma no limita en cap aspecte l’actuació i l’acció de les territorials, que són essencials per a l’Assemblea i amb la reforma es volen revitalitzar.
Per reclamar que no es modifiqui el quòrum dels dos terços a partir de la tercera votació es justifica amb referències al Vaticà o als EUA, que, com hem vist elegeixen el president amb només majoria absoluta, com es proposa com a alternativa en cas d’impossibilitat d’assolir cap candidat amb els dos terços després de dos intents. Aquestes dues institucions no crec que siguin un bon exemple per comparar amb l’Assemblea. Ambdues són tremendament presidencialistes, especialment el Vaticà que, malgrat elegir el Sant Pare per dos terços, és una autèntica monarquia absoluta amb un mandat vitalici. El Secretariat Nacional de l’Assemblea no té res a veure amb el conclave de cardenals. El cas dels Estats Units també és un sistema presidencialista. Cap de les dues és comparable amb un sistema assembleari com el nostre que, si s’aprova la reforma, ho seguirà essent i amb millors garanties per als drets de les persones associades.
És bo que hi hagi diverses visions sobre la reforma. És normal i consubstancial del sistema democràtic, que hi hagi diversos parers, però això mai pot justificar demanar al vot contrari a tot el projecte, tot i que no es fa cap objecció a la immensa majoria dels 70 articles, quan s’estan acabant de valorar les esmenes que hi han fet les territorials. Els que critiquen quatre o cinc articles i proposen el vot contrari al conjunt dels 70 que planteja la reforma mantenen una posició estèril sense cap sentit, que promou un immobilisme que no ens deixa avançar.
Cal que, en fer el debat, no es tergiversi la realitat dels articles proposats, sense raons i amb paraules gruixudes i impròpies com ara acusacions de cesarisme o de corrupció del poder, que volen fer passar bou per bèstia grossa.
Amb el projecte de reforma que quedarà definit amb les esmenes que es votaran a l’Assemblea General Ordinària, l’ANC no s’assemblarà a un partit, ja que el sistema assembleari de base cívica no hi té res a veure i es garanteix que segueixi essent una organització activista i assembleària al marge del joc electoral parlamentari. És més, es reforçarà la seva independència i que sigui una eina de mobilització que ens permeti assolir la independència, amb una confrontació amb l’Estat basada en la lluita no violenta.
La reforma garanteix, això sí, que no es vulgui fer un nou intent de manipular l’Assemblea per promoure una opció política, com es va fer en l’anterior Secretariat.
A l’Assemblea hi som, i hem de seguir sent-hi, gent de tota mena de pensaments que, facin el que facin els partits que voti cadascú, som a l’Assemblea amb la voluntat decidida de sortir de l’abisme de l’Estat espanyol.
Perquè és necessari revitalitzar i actualitzar l’Assemblea com a entitat imprescindible per a l’assoliment de la independència, nosaltres votarem sí al projecte de reforma d’estatuts presentat pel Secretariat, tal com que en surti de la votació de les darreres esmenes que es farà la setmana vinent, del 25 al 30 de juny, per via telemàtica, per part del conjunt de persones associades durant l’Assemblea General, a la qual cridem a participar.
