És bo o dolent assaltar capitolis? El sempre provocador Manuel Delgado penjava a Facebook una foto (aquella on es veu un seguidor de Trump assegut a un despatx del Capitoli, amb els peus sobre la taula) i es preguntava:“Llàstima que no sigui dels nostres, perquè la idea no és dolenta. Si, per exemple, els assaltants fossin negres i el que està assegut aquí fos una xicana, doncs igual…”.
Delgado provoca i obliga a anar més enllà del lamentable espectacle interpretatiu dels fets del Capitoli per part de la púrria més nostrada: el PP comparant el Capitoli amb “Rodea el Congreso”; Ciutadans amb el moviment independentista, mentre Antena 3 segueix donant veus a feixistes mentiders en horari de màxima audiència. Per una altra banda, i en resposta a aquesta ofensiva interpretativa de la dreta, l’esquerra i l’independentisme, a la defensiva: “no, Rodea el Congreso no va entrar”; “va ser pitjor Jusapol”; “els independentistes som pacífics, mai un paper a terra”; “no hem ocupat mai un hemicicle”, etc, etc. i un altre cop l’esquerra, el sobiranisme i els seus entorns a la defensiva mentre la dreta i l’extrema dreta marca el pas.
La dreta i l’extrema dreta espanyola aconsegueix culpar i acorralar l’esquerra i el sobiranisme fent servir uns fets protagonitzats per un moviment de dreta i d’extrema dreta. I la manera de fer-ho és centrar-se en la forma (assaltar institucions està lleig) i oblidar completament el fons de la qüestió (els que van assaltar el Capitoli ho feien per defensar les mateixes tesis que aquí defensen polítics de Vox, PP i Ciutadans). I l’estratègia funciona i l’esquerra i el sobiranisme ha sortit en massa a refusar la forma sense entrar en el fons, sense atrevir-se ni tan sols a preguntar-se que és el realment greu: assaltar el Capitoli o que els assaltants siguin uns feixistes, xenòfobs, racistes, i masclistes? En comptes de fer-nos aquesta pregunta, els que aquí a Espanya són feixistes, xenòfobs, racistes i masclistes obliguen la resta a mirar la forma i no parlar del fons, que en el fons és -crec- el que està proposant Delgado amb el seu comentari.
Si en comptes d’un violent racista fos una dona negra la que posa els peus a la taula d’un despatx del Capitoli? Algú dirà que no hi ha ni “nostres” ni no “nostres”, que tota irrupció a les institucions del poder establert han de ser condemnades de la mateixa manera i que assaltar Capitolis (o parlaments, o el que sigui) està sempre igual de malament, ho faci qui ho faci. Sí? De veritat és el mateix? I llavors perquè quan ho fan els negres, els pobres, els desnonats, els bombardejats, els llargament oprimits, són rebuts amb una pluja de bales, però quan ho fan els racistes, feixistes i xenòfobs, la policia els obre la porta?
Sincerament, m’agradaria viure en un món on no calgués mai ocupar res: ni Capitolis, ni parlaments, ni oficines bancàries ni fer manifestacions, ni res de tot això. M’agradaria que les institucions d’intermediació política servissin per donar resposta als anhels i necessitats de tots els membres de la societat. M’agradaria, per exemple, poder confiar en el sistema judicial, en les forces de seguretat, en els partits polítics, en els periodistes… però cada dia m’ho posen més difícil. No cal que faci la llista, oi? En un món ideal on totes aquestes institucions funcionessin, seria deure de qualsevol ciutadà decent condemnar qualsevol intent de subversió d’aquestes, les perpetri qui les perpetri. Lamentablement, però, aquestes institucions no funcionen, estan segrestades i cada cop és més difícil pensar en què puguin ser reformades. Jo només us dic que quan recordo que gent com Jordi Cuixart passa Nadal entre reixes, em vénen ganes d’ocupar moltes coses. I quan veig que visc en un país on les elèctriques apugen impunement el preu de la llum passant per damunt la salut de milions de persones, em vénen moltes ganes d’ocupar coses. No ho puc evitar. I no puc evitar posar-me de molta mala llet quan l’esquerra que fa quatre dies deia que calia nacionalitzar les elèctriques avui es dediqui a fer tuits i poca cosa més.
Potser si els governs i les institucions són tan inútils per preservar els drets de la majoria i només serveixen per blindar els privilegis d’una minoria lladre i corrupta, els moviments emancipadors haurien de debatre sobre si “la idea no és dolenta”, com diu Delgado. Jo no ho sé. Però tinc ben clar que renunciar a pensar (com fa gran part de l’esquerra nostrada) és obrir-li el camí als feixistes. Ells no dubtaran a arrasar amb el que calgui quan tinguin l’oportunitat. És històricament així. Com històric és el fet que la pressa de la Bastilla del 14 de juliol de 1789 és una fita de la qual no ens hauríem d’avergonyir mai. Segur que se m’escapen coses. Però ajupir el cap davant la dreta i l’extrema dreta, mai és una opció. A mi el que diu en Delgado em fa pensar, la veritat.
22 
10 
