La llei d’amnistia està generant situacions que ens permeten dir ‘he vist coses que no creuríeu’. Aquest dimecres mateix, hem vist la Fiscalia demanant amnistiar els membres independentistes de la Mesa de Roger Torrent, que continuen pendents de la sentència definitiva perquè va ser justament el ministeri públic el que va presentar un recurs contra l’absolució dictada pel TSJC. I hem vist un amnistiable –Josep Costa– demanant que no l’amnistiïn, perquè ell el que vol és justícia, que es tombi el recurs de la Fiscalia i que s’accepti el seu recurs contra un tribunal que considera que violar els seus drets com a parlamentari pel fet de jutjar-lo.
Però el que més costa d’empassar és que veure policies dels de la porra de l’1-O, els de la patada voladora, amnistiats: no van traspassar el llindar de gravetat que cal, diu el jutge, i no els aplica l’excepció que els deixaria fora de l’amnistia. Les entitats civils han posat el crit al cel i el recurs al tribunal. I tenen raó però alhora no en tenen. Tenen raó des del punt de vista ètic. Tanmateix, tècnicament era obvi que això passaria, perquè la llei d’amnistia ho admet: la interpretació que ells reclamen requereix una voluntat política que no hi és. Perquè una amnistia no és el que determinades lectures volen fer creure.
Es pot defensar l’aposta pel pacte que ha portat a la llei d’amnistia amb molts arguments, el principal dels quals és que calia pal·liar –perquè no s’elimina de tot– la repressió en la mesura que fos possible. Els exiliats han de poder tornar, les inhabilitacions s’han d’acabar i, sobretot, centenars d’imputats i condemnats sense projecció pública han de poder respirar. Però no es pot confondre una amnistia amb una victòria. Aquesta amnistia no és el reconeixement de cap error o de cap mala praxi per part de l’Estat, és la constatació que a l’Estat –de fet, només a una part de l’Estat– li ha interessat políticament desinflamar el conflicte. Es pot decidir entrar en el joc, es pot decidir acceptar el tracte, però no es pot fer veure que és gratis i, encara menys, fer veure que els amnistiats han derrotat els amnistiadors.
