És un ocell? És un avió? No! És Superreferèndum! Ens va sobrevolant, es deixa veure una miqueta i després desapareix, però tots sabem que tard o d’hora ha de passar alguna cosa si volem sortir del laberint.
De moment, ens estem fent un embolic important. O ens l’estan fent, més aviat. Potser ja es tracta d’això, que perdem el fil i al final ens empassem tots els gripaus amb naturalitat.
Tenim per aquí una fosca intriga per fascicles que s’anomena acord de claredat. Per allà treu el nas un pacte fiscal. Més enllà hi ha un hipotètic referèndum amb una llarga llista de preguntes, una de les quals pot ser la independència… I no oblidem que pel mig hi ha els trens de Rodalies, el vodevil de l’amnistia que no veurem fins a la setmana dels tres dijous, l’ofensiva per arraconar la llengua catalana, el castell de focs de l’oficialitat del català al Congrés o a Europa, el festival insensat de les taules de negociació, els discrets misteris de Suïssa…
On som, exactament, ara que comença un nou any? La veritat, costa de dir. Tot indica que hem perdut el nord i que hem entrat de ple en la cerimònia de la confusió.
Però vet aquí que, quan més falta fa, reapareix el Superreferèndum, la fórmula màgica que ho ha de resoldre tot…
És el famós dia de la marmota del referèndum. El gran OVNI de la política catalana, el misteri al voltant del qual gira tot plegat. No el veiem, no el veurem, però alguns ens entretenen dient que algun dia apareixerà davant dels nostres ulls. I fins i tot juguen a posar i treure preguntes, com fa el president Aragonès, deixant caure pistes com qui no vol la cosa… Res de fer un referèndum d’aquells clàssics (els de sí/no), això ja ho vam fer i va sortir un sí com una casa, per molt que tot plegat acabés a base de garrotades, cagadubtes, fantasies, presons, repressió i exili.
Ja que ens hi posem, a innovadors no ens guanyarà ningú: el somni és fer un multireferèndum que sigui tot un referent mundial. Preguntarem de tot i força i, de passada, hi sortirà la paraula independència. Tot un detall.
Serà d’autodeterminació, aquest referèndum? Oi tant que sí, o ja no recordem quan ens deien que en realitat ens autodeterminem cada vegada que votem? Jo, de fet, m’autodetermino cada matí, quan m’afaito davant del mirall.
Però es tractarà d’una autodeterminació multinivell. No votarem un estatut renovat. Ni un pacte fiscal amb jocs de mans i trampes que no superaria ni el Mago Pop. Ni encara menys una independència… Serà tot plegat, ben remenat, de manera que tothom pugui pensar que vota el seu propi referèndum i el resultat sigui absolutament indesxifrable.
Quin millor referèndum que unes eleccions, per exemple, o vàries? Podem començar per les europees d’aquest 2024, continuem amb les catalanes —quan caiguin del cel— i rematem la feina amb unes eleccions espanyoles d’altíssim voltatge. Més autodeterminació, impossible. I a sobre, podran votar en dues d’elles tots els espanyols, cosa que sembla imprescindible perquè exerceixin el seu dret a decidir sobre una cosa que és propietat seva, Catalunya.
Ara bé, un referèndum amb tots els seus ets i uts, avalat per l’estat, no el veurem abans que aterrin els extraterrestres al planeta Terra. Com tampoc no veurem un referèndum sobre la constitució (ui, quin perill) o sobre la monarquia. Hauríem de prendre nota de com retoquen el text constitucional, quan els convé, sense que voti ningú, com faran ara amb l’article 49 o com es va fer als temps de Zapatero amb el 135. La constitució només és seva, dels dos grans partits i del monarca, i ja se sap que les votacions i els referèndums els carrega el diable: les sàvies lliçons de Franco continuen ben vigents.
De manera que tots plegats van embolicant la troca fins que un dia trauran un conillet del barret de copa i ens diran: vinga, no volíeu votar?, doncs aquí ho teniu!
Què serà? Pedro Sánchez ja ha dit que no al referèndum, per activa i per passiva. I encara que tendeixi a abusar dels jocs de mans i ser força maquiavèl·lic, té claríssim que aquesta línia vermella no la traspassarà. A què juguem… A fer veure que hi haurà un referèndum i quan arribi el moment ja veurem com bategem la criatura? Possiblement sigui això.
De manera que segur, segur, algun dia votarem alguna cosa. Què? No se sap. Un OVNI polític. Després ens diran que en realitat ja hem votat un referèndum legal i acordat, que ens hem autodeterminat i que descansi en pau l’1 d’Octubre. La pregunta que no ens faran, però caldrà respondre és: ens deixarem aixecar la camisa amb tanta facilitat? Costarà, però no ho descartem abans d’hora…
