Hi havia coses que no presagiaven res de bo. Senyals evidents, com ara la presència cada vegada més extensa de senyors amb armilles fosforescents. Pares de família, menestrals i obrers que un cop abillats amb aquesta peça es transformaven en perillosos agents de l’ordre i s’imbuïen d’una autoritat extrema en dirigir el trànsit en un mercat de Nadal o a les barres dels bars de festa major.
Un altre dels senyals va ser l’aparició de la boina militar en la uniformitat de les policies locals i guàrdies urbanes. Boina i un armament que ja li hauria agradat al tinent Harrelson tenir en el seu arsenal. Una boina i un posat que et feia demanar l’adreça de l’ambulatori acostant-te a poc a poc i amb les mans enlaire. L’armilla en civils que abans era gent normal de quinto de vespre al bar i la militarització del senyor que regulava el trànsit a les sortides de les escoles eren un mal averany.
Efectivament, la desgràcia ha arribat i és entre nosaltres. I, desacomplexadament, de manera definitiva, en una ciutat com Barcelona. Una ciutat que no fa pas tants anys era deliciosa i ara s’ha convertit en un parc temàtic de franquícies i una zona militaritzada per obra i gràcia del director de la policia, Josep Lluís Trapero. Per cert, devem ser l’únic país del món on fem director a un senyor que quan ell dirigia la policia de Catalunya i tocava la guitarra a Cadaqués, assassinaven a 16 persones a la Rambla. Però això ja són figues d’un altre paner.
Sia com sia, Trapero, com Jesucrist entre els dos lladres, s’ha envoltat de la comissària Alícia Moriana (els asseguro que els del Bages hem patit la seva incompetència) i d’un empaita indepes com l’intendent Toni Rodríguez per aplicar el fiasco del pla aquest contra la multireincidència amb nom japonès. Són aquest triumvirat els que s’han apoderat d’un cos policial i de la seva propaganda. És evident que Parlon és una consellera absolutament irrellevant però molt cara, atès que cobra 124.391,88 euros l’any. Per la seva banda, el comissari en cap, Miquel Esquius, és un senyor anodí que jeu al balancí de la Prefectura a l’espera d’una jubilació generosa per anar a cantar Caramelles a Súria.
El pla japonès Kanpai ha estat un fiasco. Mossos admetia aquesta setmana que no sabien si els detinguts eren reincidents. Poesia pura. Com era d’esperar no és res més que el típic cop d’efecte buit i caríssim de les policies i les democràcies mediocres, pobres i febles. Sirenes, boines i casc. Posar la Brigada Mòbil -possiblement una de les millors unitats antiavalots que fins i tot són el substitut del GEI quan els falta personal- a patrullar pel metro és una ocurrència que no entenen ni els seus mateixos integrants. Tot això en un context que la mateixa consellera admet que no sap quants delictes es cometen amb arma blanca, o que menystenen els Mossos en la lluita contra el crim organitzat.
Militaritzar Barcelona, el desplegament d’unitats d’elit i especialitzades com si fossin els Airgam Boys de Trapero esberla el concepte de Seguretat Pública que s’havia establert parlamentàriament en aquest país (i que s’ha de respectar per part dels funcionaris i del Govern), redueix les garanties dels ciutadans amb controls aleatoris i alimenta l’argumentari de l’extrema dreta com si fos dinamita per als pollastres. Ho he vist fer a Manresa o a Manlleu, on, per cert, l’extrema dreta fa temps que en fa de les seves. Més intel·ligència i menys propaganda. Menys Kanpai i més professor Miyagi. Espero que els grups parlamentaris ho vegin i no comprin la propaganda fastigosa que molts mitjans no només han comprat sinó que han aplaudit amb les orelles. Després tots seran plors i… policies.
