El problema no és l’aeroport del Prat. La qüestió (i l’oportunitat) és Barcelona, aquesta Barcelona que s’ho menja tot i està a punt de petar.
No tant per culpa de la mateixa Barcelona (que hi ha gent que li vol fer creure que no és part inseparable i essencial de Catalunya, i a l’inrevés també) com de la patètica manca d’una estratègia intel·ligent de país al segle XXI. No l’espereu de la política actual , no hi serà. No l’espereu dels sectors econòmics “tradicionals”, perquè tampoc no en tenen cap. En tot cas, potser, espereu-la de fenòmens prometedors i sòlids com el projecte “Eines de país”, a les Cambres, que va per bon camí i té un país al cap.
Doncs, vinga, som-hi. Ja hem identificat el problema, Barcelona, però és cert que l’aeroport forma part del problema…
Modestament, un servidor de vostès té una idea espaterrant, brillantíssima, per a la seva pista XXXXXL
La solució ideal seria alliberar terrenys propers i traslladar tot el municipi del Prat de Llobregat, tot, i si cal enviar la gent al Pallars Sobirà. Si es necessiten terrenys d’algun altre municipi, com Viladecans o Gavà, també, sense manies, els enviem a la Vall d’Aran.
Una vegada enderrocades totes les cases, hi podríem fer no una, no, dues o fins i tot tres pistes. I si molt convé, també una estació de llançament de coets espacials i un aeroport per a hidroavions, per al dia que pugi el nivell del mar… No es tocaria ni un mil·límetre de la Ricarda ni espatllaríem la costa… Ah, i a sobre podríem posar-hi un logo gegantí d’AENA,visible des de l’estratosfera, i la més gran bandera espanyola que s’hagi fet mai, una mica apartada dels avions, per no molestar.
És una solució? Sí. Una animalada? També.
Però així és com es va fer la Via Laietana o l’urbanisme de París: s’ensorra el que faci falta i et surten uns bulevards o aeroports la mar de bonics. Això sí, que ningú no gosi tocar els ànecs ni els ocellets.
Aquesta ocurrència és una animalada similar a la de construir una pista al mig del mar. Rucades. Manca absoluta de visió estratègica i de país.
Potser sí que és important connectar-nos millor amb la Xina. Tot i que, tenint en compte que no trigarem massa anys a estar en guerra amb els xinesos, i que aquests darrers anys han mostrat més febleses que fortaleses, no sembla tan bona idea… Modestament, crec que el nostre principal “link” hauria de ser amb el centre de l’imperi occidental, els Estats Units d’Amèrica. I saltar-nos Castella, per descomptat, per la via de la iniciativa privada i no de les institucions, que és el que funciona a Amèrica i el que ha salvat Catalunya en temps pitjors que els actuals, de repressió infinitament més cruel i dura.
Això no va d’un aeroport, va d’un país i la seva capital, amb un Estat que sempre hi juga en contra. Fiquem-nos-ho al cap: Castella mai no tindrà dues capitals ni bicapitals ni punyetes. Mai. Castella és Madrid i Madrid és Castella. I punt.
Cal aixecar la mirada sobre l’aeroport, enlairar-nos, i mirar el país sencer des de la finestreta de l’avió. El problema central no és l’aeroport.
Té cap mena de sentit un país de 7,7 milions d’habitants amb 5 milions a la capital i àrea metropolitana? Té sentit un país buit i una capital sobresaturada, amb una densitat desmesurada, més alta que Nova York, Tòquio o Londres? Té sentit una capital en la qual hi ha tanta gent que juga a estimular, sovint amb mala intenció, una mena de “patriotisme barceloní no català” que ignora que Catalunya i Barcelona són una mateixa entitat, inseparables l’una de l’altra?
L’aeroport és una prova flagrant de tot això. El gran aeroport de Catalunya, i de Barcelona, no hi cap a Barcelona. No hi caben més coses ni més gent.
Barcelona s’ha de buidar i el país s’ha d’omplir, amb tot allò de les xarxes de ciutats que sempre queda tan bonic de dir i no es fa mai.
El Prat no és el lloc. Ho podia ser al principi o mitjans del segle passat, però no és el lloc per al segle XXI.
De fet, Barcelona no és tampoc el millor lloc per al gran aeroport transoceànic que Barcelona i Catalunya necessiten. És que no hi ha espais buits i aptes tècnicament, d’escàs valor ecològic o paisatgístic, posem que en un radi de 80-100 quilòmetres? En un tren d’alta velocitat, això són uns 30 minuts de desplaçament. En cotxe o bus ràpid, amb velocitat estable de 120 km/h i carrils exclusius, una horeta, si et preocupes de tenir les infraestructures necessàries i que no se saturin, cosa que a Catalunya tendeix a passar sempre, ves tu, quin misteri…
Barcelona, una ciutat excel·lentment situada a l’època romana i medieval, quan no era capital de res (tot i que durant segles no va tenir solucionat el tema del port) està mal situada per al segle XXI: atrapada entre Collserola i el mar, sense més espai on escampar-se. S’ho ha menjat tot perquè en el fons no ho ha previst ni planificat ningú. I mira que tenim plans metropolitans, estratègics i siderals, però noi, Barcelona s’ha escampat, s’ha fet tan densa que és inviable, i ningú no sap com és que ha passat això.
Barcelona ha de compartir i ha d’abraçar Catalunya, perquè aquesta serà la seva força, i la força del país. Barcelona s’ha de buidar i Catalunya s’ha d’equilibrar. I posar l’aeroport a una distància raonable en comptes de perdre el temps amb ocurrències estrafolàries.
La solució per a l’aeroport i Barcelona és Catalunya. I a l’inrevés també.
5
10
