A les eleccions espanyoles no s’hi ha d’anar a votar mai. En primer lloc, perquè legitima les institucions que tenen segrestats els drets polítics dels catalans. Si participem voluntàriament en un banquet en què el rol que se’ns té reservat és el del garrí del centre de la taula, doncs de què collons ens queixem? En segon lloc, i molt lligat amb el primer motiu, a les espanyoles no s’hi ha d’anar mai a votar perquè no serveix de res. Fins i tot els peixos que han acabat al cove han acabat sent estètics i, per tant, com totes les farses, contraproduents. Sempre és trampa, la banca sempre guanya. Té tota la lògica. L’objectiu primer de la política espanyola és que la nació castellana acabi sent l’única de l’estat. Com que això ells ho tenen claríssim, és evident que mai cediran terreny polític real per meres conveniències tàctiques. Només ho fan veure, de vegades, per donar peixet, per evitar que s’ensorri la xarxa de partits col·laboracionistes que els permeten continuar amb el procés de substitució de manera més o menys controlada.
De la política castellana, ja ho hauríem de saber, no en podem esperar res. De fet, que als catalans se’ns deixi votar a les eleccions espanyoles i participar del seu sistema parlamentari es podria dir que és insultant. És com si et convidessin a jugar un partit de futbol, però amb la condició que no poguessis tocar la pilota. Els partits catalans que es presenten a les eleccions espanyoles ho fan per protegir els seus interessos de partit, no per a recuperar els drets polítics dels catalans, que no es poden aconseguir des de la seu central de la trinxadora, i encara menys ara, que tenim la casa cap per avall.
Aquest cap de setmana, Alhora està fent una consulta a la militància per decidir si el partit es presenta o no a les eleccions. L’opció del “Sí”, que és l’opció defensada per Jordi Graupera, vol plantejar una programa “antiespanyol, de boicot”, amb uns diputats que “es limitaran a votar sempre en el sentit que més perjudiqui l’estabilitat de l’estat espanyol”. A mi això d’anar a fer putaespanyisme a Madrid em sembla ridícul. El que necessitem els catalans no és que uns polítics es caguin en Espanya en el nostre nom, el que necessitem és tenir poder polític. Pel que fa a la idea de desestabilitzar l’estat, no crec que aquest hagi de ser l’objectiu polític dels catalans. L’objectiu dels catalans ha de ser el de reconstruir la política catalana, que actualment no existeix. Si alguna cosa hem de fer col·lapsar, doncs, és Vichy. Si algun dia ho aconseguim, llavors l’estat col·lapsarà, però això no vol dir que aquest hagi de ser el nostre objectiu. De fet, si ara mateix l’estat col·lapsés, tenint en compte la situació d’indefensió política en la qual ens trobem, ves que els catalans no fóssim els primers a caure en desgràcia.
La idea d’Alhora, a més, és naïf. Uns quants diputats catalans a Madrid mai faran que Espanya sigui ingovernable. De fet, els cops que hem desestabilitzat l’estat, ho hem fet des de Catalunya, pensant en nosaltres, fent les nostres coses. Les consultes, el 9N i el Primer d’Octubre, els vam fer sense passar per Madrid. L’abstenció d’un milió de catalans a les passades eleccions catalanes i espanyoles és un acte polític exercit pels catalans, des de Catalunya, que ha deixat en boles els partits del sistema. I de fet, si el 29 de novembre hi ha eleccions a Espanya és a causa de l’abstenció catalana i de la creixent popularitat d’Orriols. És a dir, si els convergents no estiguessin en la situació d’emergència on els hem col·locat els catalans -des de Catalunya-, el decret d’habitatge del PSOE segur que els hauria semblat la mar de bé.
La nostra llibertat política no passarà pel congrés dels espanyols. Deixem, doncs, de córrer darrere de totes les pilotetes que ens llancen els nostres enemics i concentrem-nos a construir la política catalana, és a dir la política que defensi els interessos dels catalans sense adaptar-se ni fer mitjana amb els interessos i els instruments dels castellans. Si un milió de catalans ens abstenim de manera activa i organitzada, el forat el farem allà on l’hem de fer, on l’hem estat fent els últims anys: al sistema de partits catalans que ens han traït i que treballen per protegir la xarxa que han construït durant dècades amb els nostres colonitzadors. Ja s’aguanten per un fil, només cal que estirem una mica més perquè s’acabin de partir per la meitat. Abstenció!
