La tardor passada, AExRC (Acord d’Esquerres per la República Catalana) va plantejar la possibilitat que el 2023 signifiqués un punt d’inflexió en el procés sobiranista cap a una estratègia de confrontació compartida pels diferents sectors independentistes, sobiranistes i republicans, i recolzada en una àmplia mobilització popular. De fet ja havia començat aquesta mobilització i prevèiem que la possible evolució de diversos processos (judicials, polítics…) ens dugués a noves oportunitats de confluència, malgrat les grans discrepàncies en aquell moment, potser justificades per la brutal repressió des del 2017.
Concretament, proposàvem intensificar la pressió per l’amnistia i l’autodeterminació, de manera que el govern estatal es veiés obligat a posicionar-se clarament abans del final de la legislatura. Apuntàvem també que les possibles accions conjuntes sobre això podrien encetar una fase de diàleg entre els actors sobiranistes, començant a superar les acusacions i retrets dels darrers anys.
En qualsevol cas, a hores d’ara és clar que el govern progressista PSOE/Podemos ha mantingut una negativa absoluta al reconeixement o la negociació del dret a l’autodeterminació. Ni tan sols en el marc autonòmic hi ha hagut avenços en temes de gran transcendència com traspassos, inversions, dèficit fiscal, educació i llengua…
Tampoc ha acomplert les expectatives de reversió de la deriva antidemocràtica de l’estat espanyol: derogació de la “llei mordassa”, millora de la llei de secrets oficials… En particular pel que fa al procés sobiranista, sens menystenir avenços significatius (indults, abolició de la sedició…), no s’ha frenat la guerra bruta per part dels aparells policials, jurídics, mediàtics i polítics (acusacions de terrorisme, irregularitats processals, espionatge, infiltracions, perjuris, coaccions, calúmnies…), malgrat els contundents pronunciaments de diverses instàncies internacionals.
Calen, doncs, altres eines de pressió per avançar cap al ple autogovern. Els resultats de les recents eleccions municipals semblen reclamar accions de confrontació en els diferents camps (jurídic, internacional, polític…), sempre deixant oberta la porta a solucions negociades.
Un exponent ben clar seria condicionar a l’acceptació de l’autodeterminació la col·laboració parlamentària en les noves Corts generals, fins i tot en temes essencials (investidura, pressupostos…) que poguessin dificultar la governabilitat i l’estabilitat del règim monàrquic del 78.
Per descomptat, és fonamental recuperar la mobilització popular, conjunta, unitària i sostinguda, per part dels diversos espais, entitats, organitzacions i institucions que assumeixin i defensin el dret a l’autodeterminació. Igualment, aquest nou embat requereix un espai de diàleg entre tots els actors independentistes, sobiranistes i republicans per tal d’impulsar i coordinar aquestes accions i les que sorgeixin dels acords compartits. En aquesta línia treballa AExRC i no deixarà de fer-ho.
_______________________
Josep Ferrer és president d’Acord d’Esquerres per la República Catalana
13
4
