Segona setmana de la guerra de l’independentisme, branca Diada. Per si no n’hi havia prou amb l’enfrontament obert entres els tres partits independentistes amb representació al Parlament, especialment entre els dos que dirigeixen el que havia de ser el Govern del 52%, comença a percebre’s un distanciament gèlid entre les dues grans entitats, l’ANC i Òmnium. Però aquest és, almenys de moment, el menor dels problemes del moviment que aspira a aconseguir un estat per a Catalunya.
A través de les reunions i contrareunions, les declaracions i les filtracions de la setmana de ressaca després d’una Diada intensa, ha quedat clar que en la batalla del moment d’inflexió en què es troba el que es va anomenar Procés hi ha tres fronts: un entre ERC i Junts, el segon entre ERC i l’ANC i el tercer entre sectors de Junts. A ERC se senten fustigats per l’ANC i no pensen cedir per refer els ponts: esperen que sigui l’Assemblea la que abaixi el cap i deixi de fer propostes que, segons el punt de vista dels republicans, només busquen el desgast del Govern. No cal dir que l’ANC té una opinió pèssima del partit de Pere Aragonès i del mateix president –pel que fa a l’objectiu de la independència– i que els dirigents de l’entitat estan més encesos cada dia, esperant el dia que es convoquin eleccions per intentar presentar-s’hi.
Paral·lelament, continua sense treva la guerra entre els socis de Govern, amb ferides cada dia més profundes i difícils tancar perquè hi ha en joc l’hegemonia electoral del l’independentisme que tant ERC com Junts busquen, sense col·laboració de l’electorat, que s’entesta a repartir els vots amb diferències que no són prou àmplies.
Però aquest batalla és agreujada per les lluites internes a Junts, cosa que ERC s’encarrega de subratllar i espera que sigui la clau per salvar el Govern: que no es trenqui perquè ningú acabi de prendre la decisió.
Els partidaris de sortir de l’executiu han guanyat posicions en el relat els darrers dies a Junts, arran d’una Diada en què amb ERC ni tan sols van compartir la presència a la manifestació. El posicionament públic dels consellers, que defensen la continuïtat a l’executiu amb ungles i dents, xoca amb els comentaris i les filtracions dels que volen posar fi a una legislatura que consideren fallida i insalvable. Enmig hi ha el sector de Turull, que malda per controlar el caos i mantenir el seu full de ruta, que passa per reclamar el compliment del pacte de legislatura i escenificar la seva posició en el debat de política general. El resultat és la decisió de continuar, de moment, en el Govern i de mantenir les relacions amb l’ANC en un sí però no constant, sense acceptar tampoc la seva proposta de DUI a uns mesos vista, difícilment aplicable si no hi ha un gir brusc i inesperat que no es veu venir de cap de les maneres.
Tres fronts són massa fronts, sobretot si són al lloc equivocat i es desatén el front real.
9
