Pablo Hasél és un pres polític, de la mateixa manera que Valtònyc és un exiliat. Sobre això, teòricament, no hi ha dubtes en la majoria que va fer president Pere Aragonès -aquell 52 per cent, se’n recorda algú?- i potser més enllà. O sigui que és aberrant que, a més d’acceptar-ne la gestió penitenciària, l’actual Govern hi afegeixi, de collita pròpia, un plus d’humiliació i patiment. I, evidentment, si tenen fonament les acusacions del seu entorn sobre les circumstàncies, lamentables, en què se li ha volgut practicar una colonoscòpia, és obligat expedientar i sancionar-ne els responsables.
Hasél és un ciutadà que ha estat represaliat injustament, i això afegeix gravetat moral a la situació. Però és que cap pres en el sistema penitenciari català, tingui la condemna que tingui, hauria de passar per dilacions perilloses en els tractaments mèdics ni, menys encara, hauria d’estar exposat a humiliacions policials que, al final, només serveixen per denigrar la imatge pública de la policia catalana.
Per si tot això fos poc, el retard en donar explicacions per part dels departaments de Justícia i Interior és impropi d’un Govern transparent i responsable. Exigim respostes clares i ràpides a tots els dubtes. I, que quedi clar, la llibertat de Pablo Hasél.
9
45
