Aquest diumenge se celebren la primera volta de l’elecció presidencial francesa. Unes eleccions interessants. Molt interessants, amb l’ai al cor pel poder de electoral de l’extrema dreta. Curiós que sovint es pari més l’orella als resultats de Winsconsin que no pas del que passa políticament a la Catalunya Nord. De fet, l’aposta dels mitjans públics per deixar Perpinyà sense delegació és una mostra de la ignorància cultural, geogràfica i social de certes elits de Barcelona.
La Catalunya Nord sembla el Portugal d’Espanya. Com si es vivís d’esquena. No és cap novetat amb la Barcelunya que, fins i tot, ignora què passa a Ponent o que s’hi fa a Gandesa o Sabadell. Només cal recordar la sorpresa social que va despertar el “Compra en Sabadell” de fa uns anys. Però amb la Catalunya Nord, el Sud el contempla com un cosí tercer que un dia, molt llunyà, van ser família i ara ni s’escriuen un whatsapp per Nadal. Una ignorància absoluta i absurda.
Si només es radiografia el potencial de la costa que suposa l’eix Perpinyà, Barcelona, València i Palma és impressionant -i no en parlem si hi afegim Andorra, l’eix del Llobregat, l’eix del Ter, l’eix del Segre i l’eix de l’Ebre. Prendre’s seriosament una unitat d’acció territorial i econòmica, amb una base cultural comuna, amb la idiosincràcia pròpia de cada territori és primordial i necessari, fins i tot, per reclamar a Netflix productes en llengua catalana.
Un detall, més d’un centenar de càrrecs electes de la Catalunya Nord van signar un manifest en denúncia dels presos polítics i la repressió per l’1-O. No hi ha hagut cap manifest igual d’electes ni al País Valencià ni a les Illes. I, a sobre, hem d’aguantar les pallassades de l’inquilí del govern regional de l’Aragó, quan Font Romeu serà subseu olímpica de concentració als Jocs de París. Les comunitats culturals perviuen, si volen, a formes jurídiques com els Estats. Les diverses expressions territorials de la catalanitat en són la mostra. Que Barcelunya no ens faci perdre de vista el país.
6
1
