L’independentisme ha fet la major part dels deures. I, com sempre, amb tot en contra. ERC ha obtingut una victòria justíssima, però incontestable. L’aposta per Ernest Maragall ha resultat guanyadora i Barcelona torna a ser el Cap i Casal d’una nació orgullosa del seu passat i determinada a construir el seu futur. Maragall serà el nou alcalde republicà, el lligam històric amb aquells alcaldes van fer de Barcelona una capital avançada i democràtica durant els anys de la Segona República. Més enllà d’això, ERC ha superat els tres mil regidors a tot el país, esdevenint la primera força municipal. No es pot demanar més a un partit contínuament assetjat per la repressió de l’Estat.
Junts per Catalunya ha fet, també, un resultat extraordinari. Carles Puigdemont ha superat el milió de vots i l’independentisme, per primera vegada, frega la majoria dels vots, amb un 49’75% del suport. JxCat s’ha acostat als tres milers de regidors i ha superat el mig milió de vots, completant, amb ERC, la CUP, Primàries i moltes llistes independents, una majoria molt homogènia al llarg de la major part del territori català. Des del punt de vista de l’independentisme -sobretot als espais més urbans- l’únic fracàs ha estat el de la CUP i Primàries que, tot i obtenir resultats apreciables, s’han quedat fora del plenari de Barcelona i altres ciutats grans.
Incontestable, també, ha estat el bon resultat del PSC, que recupera posicions a molts municipis, entre ells el de Barcelona. Dependrà dels socialistes catalans l’orientació futura de la seva estratègia, que no podrà recuperar la centralitat fins que es distanciï, del tot i per sempre, del que va significar aquell 155 amb què es van autoexcloure del catalanisme polític.
