El govern de Pedro Sánchez està convençut que ha fet baixar el suflé independentista aprofitant el camí de la repressió obert per l’executiu de Mariano Rajoy i les ferides que ha deixat. Jugant-hi en cada moment i en cada escenari com més li convenia. Així s’expliquen els indults, que han sigut el primer i últim gest. Ni tan sols els sembla que els calgui mantenir la comèdia de la taula de diàleg. I l’inquilí de la Moncloa es permet comentaris com el que vinculava l’independentisme “al segle XIX o al XX”.
Els sembla que tenen el Govern català sota control, no veuen gestos de desobediència i quan s’insinua que n’hi pot haver s’acaben com el rosari de l’aurora, com ha passat amb el cas Juvillà. Amb la sentència del 25% de castellà a l’escola, tot indica que es buscarà la manera que un estrany gir de guió propiciat pel decret de la Generalitat en preparació permeti maquillar el que serà un acatament encobert i difús. Com adverteixen experts consultats per El Món, el fet de deixar la flexibilització de la immersió en mans dels centres pot acabat comportant que a les àrees on es parla menys català la pressió del castellà entri a les aules. Això desactivaria els grups que reclamen el 25%, que és l’únic que necessita el govern espanyol per no haver de demanar oficialment l’execució d’una sentència instigada per un recurs de l’epoca de Rajoy.
La tebior i desmobilització actual de l’independentisme, acompanyada de les crisis contínues entre els partits del 52% i fins i tot dins del Govern, és en l’únic que es fixen des de Madrid. Divendres, la ministra portaveu i d’Administració Territorial, Isabel Rodríguez, es va agafar com a un clau roent a la diferència de to entre la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el vicepresident, Jordi Puigneró. Tots dos es van mostrar insatisfets pels resultats de la comissió bilateral, però un ho va expressar amb més contundència que l’altra.
Encantats amb aquests signes de debilitat de l’independentisme institucional i de partit, passen per alt que fins i tot ens aquests moments aparentment baixos el discurs del president, Pere Aragonès, tant en entrevistes com en conferències solemnes, no deixa de tenir el projecte de la independència al centre. Senyal que pensa que és el mínim que n’espera el seu electorat. Per tant, en una interpretació lliure de Joan Sales, s’ha de concloure que, encara que des de fa quatre anys els independentistes facin l’imbècil, no es tracta de deixar de ser independentistes. De fet, no han deixat de ser-ne. Només es tracta que trobin la manera de deixar de fer l’imbècil. I Madrid no ho vol veure.
