Les “tonteries” d’Ada Colau, deixant de banda la formulació frívola, posen punt i final al miratge de l’espai comuns/Podemos com a aliats estructurals per a un referèndum d’autodeterminació. L’independentisme, sobretot el més d’esquerres, sempre ha confiat en el suport d’una esquerra estatal, més enllà del PSOE, que servís com a aliada estratègica per combatre el règim del 78 i fer possible l’objectiu (suposadament) compartit del referèndum. Per aquí anaven els discursos sobre aquell 80 per cent de la ciutadania que volia resoldre el conflicte amb una consulta. Dit d’una altra manera, els comuns certificaven l’existència d’un espai espanyol no-nacionalista capaç de subordinar la unitat d’Espanya a la democràcia. Ja no.
De sobte, amb la displicència de l’alcaldessa, ha desaparegut la ficció d’un espai transversal que pogués superar els blocs per l’esquerra. Sense referèndum, els comuns catalans i els podemites espanyols canvien el discurs i es mimetitzen amb la proposta nacional del PSOE i el PSC, que és la mateixa del PP. Els comuns han desat el dret a l’autodeterminació al mateix bagul polsós on el PSOE hi va dipositar un segle de conviccions republicanes.
Sense els comuns, el dret a l’autodeterminació es limita al contorn estricte dels independentistes i es dificulta encara més la hipòtesi d’una entesa estructural entre ERC i l’espai que lidera Ada Colau, ara indistingible del PSC. Efectivament, s’han acabat les tonteries.
