Aquest cap de setmana hem publicat dues gravacions més de Villarejo. La conversa del comissari amb Alicia Sánchez-Camacho que va donar el tret de sortida a l’Operació Catalunya –inicialment centrada en els Pujol però que després es va anar ampliant– i una trobada en què també hi eren el director adjunt de la policia espanyola –el DAO–, Eugenio Pino, i dos agents d’enllaç de l’FBI. Les dues converses són tan esperpèntiques que provoquen el risc de fer-ne una lectura anecdòtica.
Farien riure si no fessin plorar. Són ridícules. El to de Bienvenido Mr. Marshall de la conversa amb els americans –val la pena escoltar els àudios– hauria de fer posar vermell qualsevol que se senti espanyol. Però alhora són greus. Demostren la manca d’escrúpols de tot un entorn vinculat a l’Estat, disposat a utilitzar i perjudicar particulars que ni tan sols formen part de la classe política –Victoria Álvarez i Sandro Rosell– en el seu objectiu de desactivar l’independentisme.
Arriben a l’extrem escandalós de col·locar als americans un relat confús, amb insinuacions ambigües i mal travades, sobre una suposada relació entre l’independentisme i el jihadisme. Una vinculació que no té ni cap ni peus i que només busca demonitzar el moviment polític català de manera grollera i maldestra. Ni ells es creuen el que estan dient.
Les gravacions i els diaris de Villarejo que estem traient a la llum s’acumulen i mostren, pas a pas, com la claveguera de l’Estat arriba a tots els racons i no és cosa de grups descontrolats. La conversa amb els americans es produeix a la seu del ministeri de l’Interior, i és el DAO qui la protagonitza. I Sánchez-Camacho era la presidenta a Catalunya del partit que governava a Espanya. L’esperpent de la policia patriòtica era estructural, de la mateixa manera que ara és estructural l’espionatge massiu a l’independentisme. Res no ha canviat.
2
5
