Emèritament

“Jo ja no em gasto més diners en advocats. No serveix per a res“… Aquesta va ser la -ben lògica- resposta de Xavier Trias a preguntes d’aquest diari just abans que publiquéssim les gravacions en què dos comissaris (José Manuel Villarejo i José Luis Olivera, director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat) s’explaiaven amb un jutge de l’Audiència Nacional de Madrid, Fernando Andreu; també amb Mauricio Casals, president del diari ‘La Razón’ i adjunt a la presidència d’Atresmedia Corporació i amb Adrián de la Joya y Ruiz de Velasco, un empresari vinculat a diverses trames de corrupció del PP. En aquella famosa conversa s’explicava, fil per randa, com la policia patriòtica va “vendre la burra als periodistes” perquè publiquessin que Trias tenia un compte a Suïssa.

Doncs bé, ha passat un mes i ningú no ha mogut ni un dit. De fet, el conjunt de les gravacions que s’han escampat les últimes setmanes per alguns mitjans de comunicació no ha generat cap mena de reacció. Ni tan sols s’ha anunciat una comissió al Congrés que ho estudïi o un grup d’experts que ho analitzi, que és el que es fa quan no es vol fer res. Zero. I, per recordar-nos-ho des del menjador de casa, allà continua donant la cara Antonio García Ferreras, guardià de l’Estat i membre del periodisme patriòtic des de l’esquerra, amb el seu amic i equivalent, Eduardo Inda, des de la dreta. Tots al mateix canal que dirigeix, per cert, Mauricio Casals, un dels personatges amb què he començat l’article.

Tot plegat, és la prova més clara que les clavegueres no actuen per sota del sistema, sinó que en formen part. Tots ells, per sobre i per sota del clavegueram, continuen al seu lloc per recordar-nos, emèritament, que les lleis s’interpreten des de dalt per reprimir els de baix. La novetat -important però no suficient- és que ara molts en som conscients.