L’estructura de govern que s’ha anunciat aquest dilluns està feta per durar. No tant per coherència interna -tot i que sembla menys improvisat que l’anterior-, sinó perquè governarà en un context completament diferent a l’actual. Previsiblement, els indults es produiran abans de l’agost i això suavitzarà molt les tensions entre la presó i el Govern i, a més, farà viables i fluïdes les reunions entre l’exili i qualsevol líder polític en actiu.
Però el més important és que aquest nou Govern es relacionarà amb un Pedro Sánchez en declivi, lluny dels millors moments del govern més progressista de la història. I si, vist el resultat de Madrid, el PSOE està en hores baixes, encara ho està més Podemos, que haurà de recompondre un lideratge des de la realitat antiutòpica de l’exercici del poder i en competència amb un bon grapat de forces emergents de tipus territorial que li disputen la part del pastís fins i tot a Madrid.
Més enllà de tot això, la cola d’impacte definitiva entre ERC i JxCat serà un probable govern, abans de dos anys, dirigit per la suma de PP i Vox. Un nou escenari molt aprofitable per al conjunt de l’independentisme, com ja ho va ser la confrontació dels temps de José María Aznar i Mariano Rajoy. En definitiva, un pacte d’acer amb horitzó 2025.
33 
1 
