El que li surt de l’ampolla al Tribunal Suprem

L’any 1986, el Tribunal Suprem va donar la raó a alguns elaboradors extremenys i va ordenar que s’incloguessin sota l’empara la DO Cava un grapat de territoris, llunyans entre si, en funció de la legislació anterior a l’ingrés de l’Estat espanyol a les institucions europees. La DO Cava, per tant, es consolidava com l’únic cas a Europa -i al món- d’una denominació d’origen que no té en compte l’origen, sinó el sistema d’elaboració dins les fronteres d’un estat. Perdudes les referències a la Xampanya francesa, els vins escumosos catalans es quedaven, literalment, sense identitat. Aquí van començar tots els mals.

Han passat dècades i aquesta indefinició, sumada a la voracitat d’algunes grans empreses, ha fet que la marca cava s’hagi col·locat a l’exportació com a sinònim de vi escumós barat i de poca qualitat. La major part de les ampolles de gran producció es venen a 2 o 3 euros, molt lluny dels champagne francesos i per sota dels prosecco italians. A la DO Cava només li quedava convertir-se en una marca hegemònica dins del mercat espanyol. Recorden les burbujas Freixenet?

Però l’any 2004, unes simples declaracions de Josep-Lluís Carod-Rovira qüestionant la candidatura als Jocs Olímpics de Madrid van desfermar una furiosa campanya de boicot al cava català. L’onada de catalanofòbia -aleshores vinculada a l’Estatut- va tenir com a efecte col·lateral la desaparició dels vins catalans dels restaurants i supermercats espanyols. El cava català, mal que bé, va resistir. Però els cellers extremenys, riojans o aragonesos van fer l’agost. El nacionalisme espanyol és negoci i està disposat a empassar-se el que sigui, mentre castigui als catalans.

Ara, trenta-cinc anys després, el Tribunal Suprem ha tornat a donar la raó als elaboradors extremenys, que reclamen més hectàrees per expandir-se. La derrotada ha estat la DO Cava, que voldria limitar la producció per incrementar el preu del quilo de raïm i la qualitat. Després de segle i mig d’història, els magistrats del Suprem i el nacionalisme populista espanyol s’han aliat amb la cobdícia dels grans elaboradors del Penedès per arruïnar el que va ser una aventura econòmica d’esforç i èxit. Una llàstima, sí, però també una lliçó.