Era de preveure el desastre però mai es pot dir que no hi ha blat fins que veus el sac buit, deslligat i fins i tot foradat. Però l’exhibició post Comissió Bilateral que estan fent els ministres espanyols, per assegurar-se que ningú es confon i pensa que va servir per a alguna cosa, arriba a extrems impúdics. No havien passar ni 48 hores de la foto placebo de la reunió, que Carolina Darias obria foc amb la seva negativa rotunda en la qüestió del suposat traspàs dels MIR. El seu “no és a l’agenda”, en un to de veu fins i tot inesperat en la titular de Sanitat, va obligar la consellera de Presidència, Laura Vilagrà –que havia hagut de donar la cara per explicar els minsos resultats de la trobada–, a replicar un “sí que és a l’agenda“.
Aquest despropòsit ha anat seguit de la intervenció de la ministra de Defensa, Margarita Robles –jurista i ex subsecretària de Justícia, veu autoritzada–, assegurant que de cap manera es plantegen retornar a Catalunya les competències de justícia que el TC va amputar de l’Estatut. Aquesta qüestió no està vinculada directament amb la Bilateral, però sí amb el debat sobre quin marge està disposat a donar a l’autogovern l’executiu de Pedro Sánchez: de moment, zero. La via Miquel Iceta, que passaria per exhumar el cadàver de la part de l’Estatut votada pels ciutadans i enterrada pels magistrats del Constitucional, també sembla morta abans de néixer.
Tot això no és casual i passa mentre el PP exigeix veure l’acta de la Bilateral, fent veure que estan escandalitzats per les terribles concessions que s’estan fent als independentistes. I tota la feinada el PSOE és contrarestar aquest discurs fins i tot respecte de l’ampliació del Prat, de la qual Pedro Sánchez, contra els cordes en la seva roda de premsa a Marivent, ha arribat a dir que es fa perquè els Catalunya pugui contribuir [encara] més a l’economia espanyola. Si s’ofeguen en el got d’aigua de l’aeroport o dels MIR, és impensable que poguessin suportar el que seria una taula de diàleg real sobre l’autodeterminació.
