El govern espanyol “més progressista de la història” acaba de tancar un acord amb patronals i sindicats, després de mesos de negociacions, per revisar el sistema de quotes dels autònoms. I, una vegada més, les solucions per als més vulnerables són totalment insuficient i l’esforç que es demana als que estan en una posició intermèdia és indecentment excessiu. Que treballadors precaritzats que estan en el règim d’autònoms perquè no els queda més remei i que cobren menys de 670 euros nets n’hagin de dedicar 200 –quan arribin al moment més favorable, l’any 2025– a la seguretat social difícilment es pot presentar com un avenç.
Per arribar a aquesta millora tan minsa per als que ingressen menys, es castiga els autònoms amb ingressos mitjans: tots els que cobrin 1.700 euros nets o més veuran com els va augmentant la quota en tres anys, fins haver de pagar un mínim de 350 euros el 2025. I els tràmits per esbrinar quin dels 15 trams els correspon, canviar-lo quan variïn els ingressos, justificar cada moviment i intentar deduir-se despeses per ajustar al màxim el net seran un vicacrucis.
Els autors d’aquest pacte han de desconèixer per força el que és el dia a dia dels autònoms, molts dels quals són titulars de microempreses o empreses petites que es veuen obligats a funcionar amb aquest règim perquè no se’ls permet acollir-se al règim general i cobrar un salari de la companyia que cada dia suen per mantenir en marxa i, si pot ser, amb treballadors. El que abans s’anomenava de manera pretensiosa professions liberals són, cada vegada més, un règim d’esclavatge que les ha convertit en condemnes. I això, per a un país com Catalunya, ple d’emprenedors, comerciants i petits empresaris, és especialment sever. Però la llei –com totes les que importen– es fa des de Madrid.
3
