El govern espanyol té la “consciència tranquil·la” i “no té res a amagar”, perquè està compromès amb l’estat de drets i els drets i llibertats individuals. Per demostrar això, en un acte de generositat i transparència, el CNI farà una investigació interna sobre el Catalangate i després la directora del CNI compareixerà a la comissió de secrets oficials del Congrés per explicar als grups parlamentaris el resultat de l’auditoria, que ja podríem anar imaginant-nos què dirà. Si fos necessari, el govern espanyol fins i tot estaria disposat a desclassificar documents en seu judicial, com si fos opcional en cas de petició d’un jutge.
Això és el que ha dit el ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, després de reunir-se amb la seva homòloga al govern català, Laura Vilagrà, per tractar la crisi del Catalangate. Amb tot el cinisme de què disposa, ha afegit que entén la preocupació de les persones afectades per “les informacions” sobre el cas. És a dir: no hi ha espionatge del govern espanyol, el que hi ha són unes informacions. I s’ocuparan de desmentir-les.
Com que encara no en tenia prou, el ministre ha rematat la seva actuació amb l’advertiment que espera que ERC i “tots els grups” contribueixin a aprovar dijous al Congrés el pla anticrisi de Pedro Sánchez per afrontar les conseqüències de la guerra d’Ucraïna.
Després d’aquest tracte insultant, el Govern català, que s’ha manifestat obertament insatisfet del resultat de la reunió, té cada vegada menys marge de maniobra. Bolaños se’ls ha pixat a la boca i ha tornat cap a Madrid. Vilagrà s’ha quedat a Barcelona parlant de “conseqüències”. No serà que no s’hagi intentat el diàleg, i el resultat és el que és. Ha de començar una nova etapa i el Congrés pot ser-ne el primer escenari.