El dia del 2019 que Ada Colau va comparèixer amb cara de sacrifici per anunciar que volia pactar amb el PSC per tornar a ser alcaldessa, va assegurar que ho feia per poder continuar les seves “polítiques valentes”. Havia de fer veure que patia perquè amb aquella decisió estava dient que deixava fora de l’alcaldia el candidat més votat, Ernest Maragall, i que acceptaria els vots de Manuel Valls, que l’hi donava únicament i exclusiva per impedir que un independentista governés la ciutat. Ella sempre va mantenir que el que volia era un tripartit amb ERC i el PSC però que els “vetos creuats” entre aquests dos partits ho feien impossible. I llestos. Va agafar la vara i va començar el seu segon mandat.
Un dels seus principals objectius valents era aconseguir la regulació dels lloguers, amb un topall legal. Feia mesos que assegurava que li havia arrencat aquesta promesa a Pedro Sánchez. Quan finalment el seu partit i Podemos van aconseguir arribar al govern espanyol, van ficar aquest punt amb calçador en el pacte amb el PSOE. Tan amb calçador que ha saltat pels aires. S’ho ha pelat en dues entregues José Luis Ábalos, aquest ministre amb cara de mal humor permanent al qual no se li altera el pols a l’hora de defensar l’habitatge com un bé mercantil, una idea que sap que és un cop de puny a l’estómac dels seus socis, Pablo Iglesias i Ada Colau. Ho fa i es queda tan ample perquè sap que no passarà res, perquè Podemos i Comuns no tenen cap intenció de sortir del govern espanyol, almenys no a curt termini i deixant de banda la sortida personal que s’ha buscat Pablo Iglesias i que ja veurem com li resultarà.
Els de Podemos i els Comuns han fet tuits i declaracions molt crítiques, però no passen d’aquí. No passen de muntar numerets que, per cert, deixen en anècdotes sense importància les picabaralles entres els socis del govern català que segons els Comuns invaliden la possibilitat d’un nou pacte ERC-JxCat. La qüestió és que l’activista que es va fer alcaldessa perquè deixés d’haver-hi gent sense casa i cases sense gent ha sigut devorada per la maquinària del PSOE, que ja ha deixat fins i tot de fer comèdia.
Fonts de la CUP deien aquest dimarts a El MÓN que si han de participar del nou Govern –facilitant-lo o formant-ne part– ha de ser per fer-hi alguna cosa que considerin que val la pena. I afegien, textualment, que no volen convertir-se en “una nova Iniciativa”, el partit progre que complementi els que manen de debò. I és exactament el que han aconseguit Colau a Catalunya i Iglesias a Madrid: han passat en un temps rècord de ser activistes a encarnar la nova ICV i la nova IU, crosses eternes dels socialistes.
14 
