Malgrat la crisi econòmica els empresaris del sector turístic parlen d’una bona Setmana Santa. Des del departament també hi ha optimisme?
Nosaltres no fem previsions, perquè per principi acostumen a ser errònies. El 2008 no va ser un any dolent, però el final va ser complicat. Aquesta Setmana Santa les perspectives no són dolentes, però estem pendents de la climatologia.
Doncs, per ara no acompanya gaire…
Sí. Però la gent cada vegada aprofita més les ofertes online i contracta a última hora, i això els permet decidir segons la climatologia. Aquest fet no té res a veure amb la crisi, aquesta tendència ja ve des del 2006. Malgrat tot, les perspectives ara no són dolentes i en alguns indrets del Pireneu, gràcies a la neu, o en àrees de turisme rural, gairebé podríem fregar el ple.
Els empresaris aconsegueixen omplir els hotels, però reduint els preus… La reducció del marge de benefici és el cost de la crisi econòmica que paga el sector turístic?
Sí que baixen els preus. Estem en un període crisi i tothom ha d’espavilar-se per fer visible la seva oferta. Tothom juga a compatir i a buscar el públic. Ara bé, el sector turístic no és normal, no ha tingut cap aturada. El sector no és indiferent a la crisi, però molts sectors econòmics voldrien estar com està el turisme actualment.
Les darreres estadístiques marquen un canvi de perfil del turista estranger que arriba a Catalunya. Per exemple, els russos han augmentat un 54%. La crisi provoca l’arribada de turistes de menys poder adquisitiu?
Depèn. Per exemple, el turisme de creuers no para d’augmentar i és gent amb alt poder adquisitiu i molts arribats de Nord-amèrica, on fa més temps que estan en crisi. També cal tenir present que malgrat enguany ha baixat el nombre total de turistes, la despesa total ha augmentat perquè precisament arriba la gent que té capacitat per a viatjar. Què a partir d’ara ens arribaran turistes de menys qualitat? No ho sabem. Algunes coses ens poden afectar, com per exemple la peritat de la lliura, però creiem que sempre continuarà viatjant qui tingui capacitat per a fer-ho.
A finals d’estiu de l’any passat es va relacionar l’incivisme amb l’augment del turisme de poca qualitat ja accentuat per la crisi. Per tant, segons vostè, en aquest sentit no cal patir…
La relació incivisme-turisme em resulta xocant. Què significa que l’incivisme el provoquen els turistes? De turistes n’hi ha de tota mena, igual que de ciutadans. És molt fàcil carregar les tintes contra el turisme. Mirem les zones de bars de Barcelona i veurem què s’hi fa i quants són turistes. La correlació turisme-incivisme és insultant i classista! A més, totes les administracions turístiques i tot el sector està fent un gran esforç per tallar qualsevol actuació d’aquesta mena. El turisme és un dret social conquerit per la classe treballadora el segle XX. Prefereixo turisme de qualitat i amb alt poder adquisitiu, però Catalunya està oberta a tothom que tingui un comportament respectuós.
Des del Departament de Turisme quina imatge de Catalunya s’intenta vendre a l’exterior?
Treballem respecte dues línies bàsiques: la qualitat i la identitat, aquesta entesa com a singularitat. En un món on cada vegada hi ha més països emergents i hi ha més oferta, cal que ens singularitzem com a territori.
Un estranger reconeix alguna cosa més de Catalunya a part de Gaudí, el Barça…?
L’any passat vam presentar un estudi sobre la marca Catalunya fet a nivell europeu amb més de 3.000 mostres. Un 60% dels estrangers coneixia la marca Catalunya. I allò que més es valorava d’aquesta marca era la cultura en el seu sentit més ampli: la llengua, la literatura, la gastronomia, la música, el tipus de vida… abans que el sol i la platja. Per tant, la feina que fem des de fa anys, comença a tenir fruits.
Una qüestió com la polèmica dels tríptics de la Costa Brava, fets amb fotos del Carib, malmet aquesta feina?
És una anècdota que s’ha convertit en categoria. Darrera aquesta campanya hi ha alguna cosa més que qüestionar un tríptic; la voluntat de qüestionar un treball que s’està fent molt bé des de la Costa Brava. S’ha magnificat allò que només ha estat una anècdota, perquè no ha tingut repercussió internacional important.
L’Associació Catalana d’Agències de Viatges sí ha notat una caiguda d’un 12% en les reserves. El catalans farem més turisme per Catalunya?
Hi ha una tendència generalitzada de l’increment de viatges intern entre totes les comunitats de l’estat. També és una tendència Europea. França està fent una campanya perquè els francesos es quedin a França. Aquesta tendència, òbviament, sí està lligada a la crisi. Ara bé, els catalans continuem sent els més viatgers de tot l’estat.
L’agencia Catalana de Turisme es va anunciar que començaria a funcionar el mes de maig. Compliran aquesta previsió?
Portem un cert retard en aquest tema, però volem que sigui la Llei de l’Agència Catalana de Turisme i no la llei d’una conselleria en mans d’Esquerra Republicana. Aquest organisme ha de ser la clau de volta del turisme català en els propers anys. Vam aconseguir la pràctica unanimitat del Parlament català respecte aquesta llei –només Ciutadans va abstenir-se- però ara també hem volgut buscar el màxim consens amb tots els sectors turístics catalans. Hem estat negociant els reglament amb tot el sector turístic català perquè ha de ser la seva eina de promoció. Volem que aquesta agència sigui útil governi qui governi. Finalment, hem arribat a un acord i l’agència segurament entrarà en funcionament després de l’estiu.
Fa tres setmanes es va iniciar la campanya d’inspecció a establiments de la Llei de Política Lingüística. Quins és el balanç?
S’han fetes totes les inspeccions, però en aquests moments encara estem completant les dades dels diferents serveis territorials. No tenim resultats.
