L’altre dia, el Barça, que és una entitat privada, va inaugurar la nova masia on forma els seus futurs jugadors. Bé. El canal corporatiu del club, Barça TV, va emetre en directe aquest acte. Lògic. També ho va fer el canal públic especialitzat Esports 3 i, per si no n’hi hagués prou, TV3 també el va emetre. És a dir, tres canals de televisió de casa nostra van emetre, simultàniament, el mateix acte d’un club privat. Calia que dos canals públics oferissin una retransmissió que afavoria una entitat privada, que ja s’ocupava ella mateixa d’emetre pel seu propi canal corporatiu? A mi personalment em va semblar excessiu, i que consti que ho desvinculo del tema d’ETA, que evidentment va agafar la CCMA, com a tothom, una mica per sorpresa.
Poso aquest exemple arran del famós article publicat per la directora de TV3, Mònica Terribas, en el qual defensava el canal públic de televisió i alertava contra les amenaces dels interessos privats. Vull deixar clar que estic convençut que la Terribas ha estat, molt probablement, la millor directora que mai ha tingut TV3. No només ha aconseguit, com bé diu ella mateixa, “fer més amb menys” (que no és fàcil), sinó que ha aconseguit el lideratge de la cadena en un moment de gran fragmentació de l’audiència. A més, ha lligat el seu mandat a uns nivells de qualitat altíssims; només cal veure alguna de les sèries que s’emeten per comprovar-ho. En relació als aspectes nacionals, que m’interessen especialment en tant que membre fundacional del Grup Barnils, la seva gestió ha estat impecable. Només cal escoltar les sintonies i les músiques que sonen en sèries, documentals i qualsevol altre programa.
Aquests interessos privats als quals es referia la directora eren sobretot, diguem-ho clar, els del Grup Godó, que com tothom sap està bastint un projecte televisiu privat a casa nostra. És això, en si mateix, dolent? Em sembla que no. Afirmar el contrari seria equivalent a considerar que RAC1 és una experiència negativa, quan és evidentíssim que la qualitat i la quantitat de ràdio en català n’han sortit beneficiades. Una altra cosa, ben diferent, és valorar la ideologia que té el Grup Godó, coneguda per tothom, i si aquesta ideologia ens agrada més o menys. De moment, quan escolto RAC1 trobo que aquesta ideologia editorial no es nota gaire, i les vegades que he vist 8TV tampoc. Ep, altra cosa ben diferent és que aquestes empreses privades basteixin els seus mitjans amb excessives ajudes públiques, però entenc que aquest control correspon a l’oposició parlamentària.
En tot cas, cal dir que TV3, com qualsevol altra empresa televisiva, també serveix interessos privats, encara que sigui de manera inevitable o involuntària. Hi ha un enorme volum de producció televisiva que es contracta fora de la casa mitjançant productores privades. Això és així i és bo que sigui així. És més: fer programes a la casa és més car que fer-los fora, de manera que encara se n’haurien d’encarregar més. Aquestes productores, lògicament, defensen els seus interessos privats, que es fonamenten en treure el màxim benefici econòmic dels seus projectes. És ben normal. Em consta que la direcció de la casa intenta donar joc al màxim nombre possible de productores per ajudar a bastir una indústria audiovisual potent, però també és cert que hi ha algunes productores que, en etapes anteriors, vivien millor. I a la inversa crec que passa el mateix. És per això que, quan parlem d’interessos privats, els hauríem d’analitzar en la seva globalitat i, sobretot, no criminalitzar-los només pel fet de no ser públics. La competència, entre productores i entre cadenes de televisió, és bona.
