Quina és la funció principal del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts?
L’òrgan servirà per donar una major continuitat a les polítiques culturals. Evitarem el partidisme dels governs i impedirem l’amiguisme en els ajuts públics.
És una institució desgovernamental, però els 11 membres han estat proposats pel president de la Generalitat…
Montilla, com marca la llei, ha recollit les opinions i els suggeriments de 35 associacions culturals del país, que representen milers de persones. El Parlament ha aprovat els nomenaments sense cap vot en contra.
Quines decisions haurà de prendre el Consell?
Primer cal dialogar amb els diferents sectors per marcar les prioritats i establir criteris. Partim de zero. Hem de fer bé els primers passos per encaminar l’organisme correctament.
Seran els encarregats de repartir les subvencions…
Només alguns ajuts, bàsicament en arts plàstiques, dansa o beques a la creativitat. És una funció molt reduïda. La conselleria, almenys de moment, continuarà atorgant el gruix de les dotacions econòmiques.
I quins criteris seguiran per donar els ajuts?
Hem d’aportar els nostres coneixements i adquirir-ne de nous. Per exemple, analitzar com treballen institucions similars a altres països per poder millorar els criteris actuals. En tot cas, els onze membres coincidim en potenciar valors com l’exigència i l’excel•lència a l’hora d’entregar les dotacions econòmiques.
Les subvencions culturals dels governs creen artistes “oficials”?
És un problema existent a França. Tenien artistes en nòmina i després no eren creatius. Els països anglosaxons i del nord d’Europa amb art council, organisme equivalent al consell, no han denunciat aquest perill.
I si la institució amb el temps adquireix més funcions, no solaparan competències amb la conselleria de Cultura?
Serien traspassos. En cap cas, doblaríem atribucions.
Així, és possible que a la llarga el departament perdi rellevància en detriment del consell?
L’organisme guanyarà pes marcant les prioritats de la política cultural. No és feina dels governants fixar aquestes directrius perquè la política cultural necessita continuïtat. No obstant, la distribució dels ajuts continua, en gran part, en mans del departament.
La Unió de Músics de Catalunya ha denunciat la “nul•la” presència a l’òrgan…
Ens reunirem amb l’entitat i proposarem solucions. No obstant, l’agrupació forma part de les 35 associacions que van suggerir a la Generalitat que els onze membres del plenari no fossin representants dels diferents sectors.
Així, els membres del consell no presenten un gremi cadascun?
De cap manera. La llei obliga, per exemple, la paritat i una mirada territorial. Evidentment, hi ha diferents sensibilitats, però no hi ha representants de cap sector.
Quina és la situació cultural del país?
La cultura s’ha convertit en un dels primers sectors de l’economia. La societat no n’és conscient i tampoc és tractada com correspon pels poders públics. No obstant, la cultura i l’art aporten la riquesa espiritual. Això ja és un argument suficient per tenir-ne una cura especial, sobretot en un país petit degoliat per estats poderosos.
Vostè va ser fa 20 anys director general de promoció cultural amb CiU. Per què ha tornat a acceptar un càrrec institucional?
M’hi han empès. Els polítics han proporcionat a la cultura un instrument de primera magnitud per millorar les polítiques culturals. No podem desaprofitar aquesta eina.
