Quatre països veten la proposta de la UE de ser neutra en emissions de carboni el 2050

Polònia, la República Txeca, Hongria i Estònia s'oposen a la reducció gairebé total d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per por als efectes que tindria en les seves economies

Tot i que la majoria d'Estats membres hi estaven a favor, finalment la Unió Europea no ha establert una data límit per a la fi de la seva contribució al canvi climàtic a causa d'un grup de països del centre i l'est del continent, que han bloquejat una proposta que hauria marcat en el 2050 el moment en què la UE serà neutra en emissions de carboni. Així, l'acord final a què van arribar els líders comunitaris aquest dijous ha quedat en una declaració d'intencions per començar a treballar en "la transició cap a una UE climàticament neutral".

 

Les propostes anteriors eren molt més ambicioses i reflectien els desitjos de la majoria d'Estats de la UE, marcant un full de ruta molt clar per assolir les zero emissions i una data estricta en el 2050, un pla que hauria estat celebrat pel seu gran abast, més de 500 milions de persones. La versió final, però, ha estat molt descafeïnada i ha acabat difuminant la data límit a causa d'un petit grup de països temerosos dels efectes de la transició cap a les zero emissions en les seves economies i la seva ocupació. Polònia, la República Txeca, Hongria i Estònia han exercit el seu dret de veto i han pressiona perquè la data del 2050 aparegués anecdòticament i el text final digués que "la gran majoria dels estats membres" haurien d'aconseguir una reducció d'emissions gairebé total a mitjans de segle.

Diòxid de nitrogen Europa
Distribució de les emissions de diòxid de nitrogen pel continent europeu | Agència Espacial Europea

 

Assolir l'objectiu requeriria que tots els països eliminessin el seu consum de combustibles fòssils, el pas a la mobilitat elèctrica i, fins i tot, una modificació dels hàbits alimentaris, i les emissions que no es poguessin eliminar haurien de ser compensades amb mesures de captura de CO2, fossin industrials o plantant més arbres perquè capturessin el gas i el retiressin de l'atmosfera. A causa de les pressions d'aquests quatre estats, però, l'acord final deixa clar que qualsevol pla ha de "preservar la competitivitat europea, ser justa i socialment equilibrada i tenir en compte les circumstàncies nacionals i respectar el dret dels Estats membres de decidir la seva pròpia energia".

 

Malgrat aquest resultat tan tebi, molts Estats membres estan establint els seus objectius de reducció d'emissions i, a més, tots van signar l'Acord de París de 2015. A dia d'avui, l'objectiu de la UE és reduir les seves emissions com a mínim en un 40% l'any 2030, però alguns Estats pressionen perquè es prenguin compromisos més ambiciosos, especialment tenint en compte que el darrer informe de l'IPCC de les Nacions Unides alertava que només ens queda una dècada per començar a reduir seriosament les emissions de gasos d'efecte hivernacle si volem evitar un canvi climàtic de proporcions desastroses.